SUBSTRAT

SUBSTRAT

CONCEPTE:

En jardineria substrat es tot el material sòlid diferent del terra, que pot ser natural o sintètic, orgànic o mineral, i que col·locat en el contenidor de forma pura o barrejat, permet l’anclatge de les plantes, i que pot intervenir, o no, en el procés de nutrició de la planta.

CARACTERÍSTIQUES:

Físiques

Elevada capacitat de retenció d’AFD ( aigua fàcilment disponible).

Suficient subministrament d’aire.

Baixa densitat aparent.

Elevada porositat.

Estructura estable.

Químiques

Suficient nivell de nutrients assimilables.

Baixa salinitat.

Elevada capacitat de mantindre el pH.

Mínima capacitat de descomposició.

Altres

Estar lliure de llavors de males herbes, fongs patògens,...

Reproductibilitat i disposabilitat.

Econòmic.

Fàcil de manipular.

Les diferents classes de substrats porten especificades les seves característiques, encara que a Espanya la normativa encara no ho obliga, en la majoria podem trobar-ho imprimit, seguidament farem un repàs del significat de cada cosa.

AFD (aigua fàcilment disponible) Òptim:20-30%.

Aigua de reserva Òptim: 4-10 %.

Capacitat d’aireació Òptim:15-25%.

Porositat Òptim: >85%.

Exemple de porositat.

Turba 94’44%

Escorça de pi 85%

Perlita 70’94%

Arena 38’2%

Salinitat Òptim: 1-2%

Relació C/N Òptim: <20%

Classificació dels substrats :

• Materials orgànics

1.D’origen natural

Caracteritzats per estar subjectes a descomposició biològica ( turba rossa, turba negra).

2.De síntesi

Es tracta de polímers no biodegradables que s’obtenen mitjançant síntesi química(escunia de poliuretà, poliestirè expandit,...).

3.Subproductes i residus d’activitats agrícoles, industrials i urbanes-

Gairebé tots han d’experimentar un procés de compostatge abans d’utilitzar-se com a substrat ( escorça de pi, restes de depuradores,..).

• Materials inorgànics

1.D’origen natural

S’obtenen a partir de roques o minerals d’origen divers, no són biodegradables ( arena, grava, pumita,.,.).

2.Transformats o tractats

També s’obtenen de roques o minerals d’origen divers, però sofreixen canvis notables de les seves característiques per l’aplicació de diferents tractaments físics o químics (perlita, vermiculita,...).

3.Residuos i subproductes industrials- Aquí s’inclouen els materials resultants de diferents activitats industrials(estèrils de carbó, restes de metal·lúrgiques,...).

• Alguns tipus de terres utilitzades en jardineria.

Terra de fulles

Terra àcida molt rica en MO ( matèria orgànica) vegetal, i que és el resultat de la descomposició de fulles en el sotabosc.

Terra de bruc

Material procedent de la descomposició de branques i fullatge de bruc en el terra i que té un pH molt baix.

Terra de castanyer

Material resultant de la descomposició o trituració d’aquest tipus d’arbre i que també te un pH molt baix.

Mantell

Material composat per fem molt descompost, i barrejat o no amb una mica de terra també s’entén per aquest nom la capa superficial d’un terra ric en MO descomposta.

EXEMPLE DE L’ANÀLISI QUÍMIC D’UN MANTELL COMERCIAL

Nitrogen total (%) 1’69

Potassa total (%) 1’85

Ferro total (% ) 1’0

Níquel total (mg/kg) 11’45

Plom total ( mg/kg) 26’45

Cadmi total ( mg/kg) 0’99

Mercuri total ( mg/kg) 0’39

Crom total ( mg/kg) 14’35

MO total ( % sms) 39’50

Humitat ( %) 52’01

Relació C/N 15’98

Coure total ( mg/kg) 69’2

Zenc total ( mg/kg) 260’5

PH ( 1:2’5) 7’3

Calç total(%) 3’49

Magnesi total (%) 0’25

Fòsfor total ( %) 1’42

PH

PH

Sempre sentim parlar d´aquestes dues lletres, però mai les associem al que realment volen dir.

El pH en realitat com definició tècnica és: el logaritme a la inversa de la concentració en ions hidrogen ( H+), 

Intentarem traduir-ho al llenguatge planer, però amb l’ajut de nocions de química.

Encara que mirem el terra o substrat, veurem quelcom inert, i sense vida ni moviment, realment no és així, degut tanmateix, que dins el nostre organisme, tot està lligat a una sèrie de reaccions químiques que fan que la planta pugui desenvolupar-se dins el seu medi.

Segons el pH la planta tindrà més o menys facilitat d´assimilació de diferents nutrients, també podrà existir el bloqueig de diferents elements que estant en abundància en el substrat, no seran assimilables per la planta, per lo qual tindrem símptomes de carència quan realment l’element està present, però bloquejat.

La solució seria fer un anàlisis del terra per saber realment el seu estat, o com a mínim tenir un coneixement de la composició del terra, les exigències de les plantes existents, i les necessitats nutritives de les mateixes, comparades amb les diferents aportacions realitzades.

Quadre d´assimilació de diferents elements nutritius segons el pH de la terra

En un estudi químic del terra ens en donarem compte que a part de la zona estructural del terra o substrat, existeixen els elements nutritius o adobs en forma de sals minerals, més o menys solubles, la part soluble en contacte amb l’aigua (H2O) es troba dissociada en dos ions.

El que vol dir que en el terra no hi ha sals sinó ions: anions i cations.

anions® càrrega negativa.

cations® càrrega positiva.

Exemple: sal comú =Cl Na =clorur sòdic = Cl –,i  Na ⁺

CATIONS

Ca ⁺⁺ Calci

Mg⁺⁺ Magnesi

K⁺ Potassi

NH₄⁺ Amoni

Na⁺ Sodi

Tots els microelements

y H⁺ Hidrogen

ANIONS

PO₄^--- Fosfat

SO₄ ^– Sulfat

CO₃ Carbonat

NO₃^- Nitrat

CL^- Clorur

El complexe argilós- húmic (substrat) pot fixar diversos cations bàsics, així com els cations hidrogen ( H+), essent aquests retinguts potentment pel complexe.

La presencia en major o menor quantitat de ions H+ en relació als ions bàsics, determina la reacció o acidesa del terra que és representada per pH, aquest valor varia teòricament entre 0 a 14 però en la pràctica entre 4’5 a 8’5.

pH= 7, sobre el complexe hi ha tants ions H+ com cations minerals = sòl neutre.

pH< 7, sobre el complexe hi ha més ions H+ que cations minerals = sòl àcid.

pH> 7,sobre el complexe hi ha menys ions H+ que cations minerals = sòl bàsic o alcalí.

Classificació dels sols

pH de 4 a 4’5 Extremadament àcid.

4’5 a 5’5 Molt àcid.

5’5 a 6’5 Àcid.

6’5 a 6’8 Lleugerament alcalí.

7’5 a 8’5 Alcalí.

8’5 a 9 Molt alcalí.

SEMBRA DE FLORS

SEMBRA DE LLAVORS DE FLORS

Hi ha gent que el seu amor per les plantes fa que per tenir-les, vol que tot el seu procés natural hagi passat per les seves mans i vol crear ell mateix les seves plantes mitjançant llavors.

Aquí descriurem com fer per sembrar plantes, i aconseguir un bon èxit, tant en naixement, creixement. i posterior floració de les mateixes, però haurem de seguir unes normes senzilles.

Podem sembrar-les directament en el seu lloc final, però sempre val més passar per un habitacle de naixença (sementer), on sempre rebran un millor tracte cultural i tindrem menys baixes.

Pautes a seguir per la sembra:

A- Omplir el recipient ( caixa, plat, test,...) amb terra vegetal per germinació (sense posar-hi adob), o bé amb turba o mantell.

B- Compactar lleugerament la capa superficial del substrat a sembrar.

C- Regar bé el recipient de manera que el substrat quedi molt moll, però que no s’entolli l’aigua, deixant escórrer la sobrant, o pel drenatge deixar-la sortir.

D- Escampar les llavors per sobre uniformement repartides.

E- Cobrir les llavors amb una capa de terra vegetal amb un gruix d’aproximadament dos mil·límetres.

F- Mullar superficialment, mitjançant un esprai la capa de sobre, sense que s’entolli l’aigua però que no quedi eixuta, fins la naixença de les plantes.

G- Tapar el recipient amb un plàstic transparent, per mantindre l’humitat ambiental, però obrint-lo almenys un cop al dia per deixar respirar la planta.

H- Col·locar el recipient en un lloc de semiombra, resguardat del fred i del fort vent, ( pot tocar-li el sol sempre que no s’escalfi massa el recipient).

I- Al cap d’entre 5 a 15 dies, segons varietats, hauran germinat les plantes.

J- Quan les plantes tinguin de quatre a cinc fulles ja podem trasplantar-les al seu lloc definitiu, adobant la terra i minvant els recs.

El quadre de sembra i floració, depèn molt de la zona climàtica, ja que d’un clima mediterrani fins a un clima continental, podem variar fins a 30 dies. 

En climes més propers al tròpic sembla que poguessin sembrar-les tot l’any, algunes varietats ho permeten, però també depèn de la duració del dia solar.

Per potenciar la durada i la intensitat de la floració, cal tenir en compte que cal tallar les flors pansides, gairebé cada dia, i anant-les adobant segons el treball de la planta, així com respectar la seva situació ( sol, ombra).

MULTIPLICACIÓ DE LES PLANTES

MULTIPLICACIÓ DE LES PLANTES

Aquest apartat es un dels que intentarem anar ampliant segons les peticions generals,

Hem de tenir en compte que totes les plantes poden reproduir-se ja sigui d´una manera o altra. Per la seva naturalesa i per el propi instint, o de la supervivència de la varietat en si.

En els nostres hivernacles, o en les nostres llars podem optar per diferents sistemes.

Llavors. Segons el sistema descrit en el subapartat, guardant les llavors produïdes per la planta i fent-les germinar en un lloc a part.

Esqueixos. Agafant trossos de planta i mitjançant hormones d´arrelament fer-les arrelar i trasplantar-les com a nova planta en un lloc definitiu.

Divisió. Per plantes herbàcies fent una divisió de la mata amb arrel inclosa.

Bulbs i Tubercles. Traguent els bulbs petits separant-los del gran i posar-los en un lloc a part per engruixir-los. En el cas dels tubercles tant sols separar-los per partició.

Acodaments. Fent arrelar trossos de planta sense separar-los de la planta mare.

Empelts. Per canviar la varietat d´una planta fent servir el mateix sistema radicular, i així poder multiplicar la varietat empeltada.

RECEBAR

     

RECEBAR

És la tècnica per restaurar el terreny i millorar la gespa quan aquesta ja està establerta, per eliminar petits bonys i clots.

COM RECEBAR

El sistema per fer un bon recebat és seguint els diferents passos:

Tallar la gespa lo més curta possible, evitant rascar el terra.

Netejar la superfície de restes d’herba seca,(si cal, fer una escarificada) recollint totes les restes de gespa tallada.

Escampar a munts la barreja per recebar la parcel·la.

Amb l’esquema del rampill anem estenent-la uniformement amb un gruix entre 0’5 i 1’5 cm., incrementant el gruix en les zones enfonsades, procurant que quedi el més pla possible i que la barreja vagui introduint-se per entre la gespa fins arribar fins el terra.

Realitzarem una passada de rodet per fixar la barreja a ras de terra.

Incorporarem un reg dèbil, per evitar l’ eixugament per capil·laritat.

Barreja

La millor seria, a parts iguals arena fina rentada de granulometria molt baixa amb terra vegetal(mantell, turba,...).

QUAN RECEBAR

La millor època és per primavera a la sortida dels freds hivernals i sobre tot si aquests han sigut rigorosos, potenciarem la rebrotació de la gespa. Si la gespa està recent ressembrada podem recebar al cap d’uns dos mesos de la seva implantació.

QUANT RECEBAR

La quantitat de barreja és la dita abans d’entre 0’5 fins1’5cm, segons el volum dels bonys i clots existents per poder aixafar descalços i notar-ho pla.

També podem aprofitar la mateixa operació per efectuar una ressembra, si la gespa està molt clara o bé existeixen zones mortes.