Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INSECTES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INSECTES. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 d’octubre del 2011

INSECTES BENEFICIOSOS


INSECTES BENEFICIOSOS



Nom-   Tettigonia viridíssima, de la família dels tetigònids.

Ordre- Ensífers.

Tamany- 25-45 mm.

Distribució-  Europa, Àsia i Àfrica del Nord.

Depredació- S’alimenta de diferents insectes, com poden ser erugues de lepidòpter, dípters i fins i tot coleòpters.

Observacions- Els mascles canten tant de dia com de nit, i també s’arriben a alimentar de plantes, en l’antiguitat era criat en captivitat per plaer de la gent i es molt abundant pels jardins, boscos i camps.


Nom- Forficula auriculària, de la família dels forficúlids.

Ordre- Dermàpters o tisoretes.

Tamany-  15-25mm.

Distribució-  Per tot el món ( Cosmopolita).

Depredació- S’alimenta de diferents insectes, entre ells pugons i erugues, encara que també s’alimenta de fruites i flors.
Està considerat beneficiosos en cert grau.

Observacions- Viu sota de les pedres i prop dels fruits caiguts, es molt abundant i està considerat com l´arbitre dins del món de l’equilibri animal i vegetal.


Nom- Anthocoris nemorum, de la família dels antocòrids.

Ordre- Heteròpters.

Tamany- 3-5mm.

Distribució- Europa, Àsia i Àfrica del Nord.

Depredació- És un bon depredador de pugons, cotxinilles, trips i diferents varietats d’àcars.

Observacions- Té dos o tres generacions a l’any, dipositant els ous al darrera de les fulles, d’on surten les larves i es mouen per la planta alimentant-se dels diferents paràsits.



Nom- Mantis religiosa ( plegamans o pregadeus).

Ordre- Mantoideus.

Tamany- 40-80mm.

Distribució- Per tot el món ( Cosmopolita).

Depredació- Diferents odonats ( llangostos), himinòpters, dípters,...

Observacions- La femella després de l’acte sexual, es menja al mascle fent-se el nom de gran devoradora d’insectes, tant d’altres espècies com de la seva mateixa.



Nom- Sthenarus roseri, de la família dels mírids.

Ordre-  Heteròpters.

Tamany- 3’5-4’5mm.

Distribució-  Europa i Àsia.

Depredació- S’alimenta de diminuts insectes, sobretot pugons, però també d’àcars diminuts.

Observacions- Viu entre els arbres caducifolis i també per entre l’herba i sobretot per les ortigues i es molt abundant durant l’estiu.


Nom- Lygus pratensis, de la família dels nàbids.

Ordre- Heteròptes.

Tamany-  8-10mm.

Distribució- Gairebé tota Europa i Nord-Africa.

Depredació- Sobretot s’alimenta de pugons i també diminuts insectes.

Observacions- Passa l’hivern en forma d’adult, amagat sota de l’herba.


Nom- Rhagonycha fulva, de la família dels cantàrids.

Ordre- Coleòpters.

Tamany-  8-10mm.

Distribució-  Europa i Àsia.

Depredació- Es un bon depredador de pugons, per no dir dels millors.

Observacions- Normalment es mou per les parts tendres de la planta i també per les flors, estan catalogat com un bon polinitzador.


Nom- Calosoma sycophanta, de la família dels caràbids.

Ordre- Coleòpters.

Tamany- 25-40mm.

Distribució- Europa, Nord-America i Nord-Àfrica.

Depredació- A part de diferents lepidòpters paràsits i erugues és un gran depredador de la processionària del pi.

Observacions- Té una vida de dos o tres anys i les larves creixen molt depressa, essent un gran depredador tant d’adult com de larva.


Nom- Rhizophagus bipustulatus, de la família Rizofàgids.

Ordre-  Coleòpters.

Tamany-  2-3’5mm.

Distribució- Europa, Àsia i Nord-Àfrica.

Depredació- És un bon consumidor d’escolítids i altres insectes rosegadors de l’escorça.

Observacions-
Cal classificar-lo bé degut a la semblança que té amb els diferents escolítids i que es localitza al mateix lloc, i per no confondre la pressa amb el predador.


Nom- Thanasimus formicarius, de la família dels clèrids.

Ordre- Coleòpters.

Tamany- 7-10mm.

Distribució- Tot el món.(Cosmopolita).

Depredació- Com tots els clèrids és un dels millors depredadors d’escolítids.

Observacions- És molt beneficiós i també molt abundant pels boscos sobretot amb arbres caiguts, on troba el seu menjar.


Nom- Bitoma cremata, de la família dels colítids.

Ordre-  Colídids.

Tamany- 2’5-3’5mm.

Distribució- Europa, Nord-Amèrica i Àsia.

Depredació- S’alimenta d’escolítids i també d’àcars.

Observacions- Habita en boscos situats a més de 1000m i pot confondre’s amb els escolítids encara que siguin diferents.


Nom-  Chysopa flava, de la família dels crisòpids.

Ordre- Planipennis.

Tamany-  3’5-4’5mm.

Distribució-  Gairebé cosmopolita ( tot el món).

Depredació- Són gran consumidors de pugons, durant el seu desenvolupament (5-20 dies) una larva pot consumir fins a 500 pugons.

Observacions- Esta molt integrat en els jardins, prop de les llars, i per la nit s’acosta prop de les bombetes.


Nom- Coccinella septempunctata, de la família de les marietes.

Ordre- Coleòpters.

Tamany- 5-8mm.

Distribució- Cosmopolita (Tot el món).

Depredació- Durant la primavera té la seva màxima eficàcia, arribant a consumir fins a 60 pugons per individu i dia, esta catalogat com el millor depredador de pugons per el nostre jardí o camp.

Observacions- És molt conegut des de temps remots i des de petits qui no ha sentit la dita "marieta ensenyem el camí del cel i et donaré pa i mel", tot posant l’adult de marieta damunt de la nostra mà i veient-li arrencar el vol. Fins i tot de petits ens deien que no en matéssim cap, sinó al contrari, degut al coneixement de lo beneficiós que és.


Nom- Rhyssa persuasoria, de la família dels Icneumònids.

Ordre- Himenòpters.

Tamany- 15-35mm.

Distribució- Actualment gairebé cosmopolita.

Depredació- És un parassitador de larves de diferents perforadors de coníferes.

Observacions- Mitjançant el seu agulló perfora la fusta de les coníferes fins trobar la seva presa, ponent-li un ou, del qual sortirà una larva que parasitarà l’insecte perforador.


Nom-  Coccinula quatuordecimpostulata, família de les marietes.

Ordre-  Coleòpters.

Tamany- 3-4mm.

Distribució-  Europa, Àsia i Sud-Àfrica.

Depredació- No és tant depredadora com la coccinella septempunetata, però té més generacions anuals ( fins a quatre), arribant a menjar 30 pugons per dia i individu.

Observacions- El seu habitat son els llocs de flors, com jardins o prats florits on pot camuflar-se pel seu color.


Nom-  Aphelinus mali, de la família dels afelínids.

Ordre-  Himènopters.

Tamany- 1’5-2’5mm.

Distribució-
Va ser descobert en Amèrica del Nord, però avui en dia es pot considerar cosmopolita degut a que s’ha anat reproduint en vivers, per poder-lo introduir en els cinc continents on s’aclimatat perfectament a tot arreu.

Depredació- És el principal depredador, i controlador de la població del pugó llanut ( Eriosoma lanígerum).

Observacions- Té segons climatologia fins a vuit generacions anuals i cal respectar-lo degut a que esta molt valorat biològicament per establir un equilibri biològic.


Nom- Spathius exarator, de la família dels Bracònids.

Ordre- Himenòpters.

Tamany- 4-5mm.

Distribució- Tota Europa i últimament es vista en altres continents com Amèrica.

Depredació- És parasitador de diferents erugues de lepidòpters.

Observacions- Podem observar-la per els voltants de les finestres de les nostres llars, però la feina la farà en el nostre jardí o hort.


Nom-  Formica rufa, de la família dels formícids.

Ordre- Himenòpters.

Tamany-  5-11mm.

Distribució-  Europa, Àsia i Amèrica.

Depredació- És reguladora i depredadora de diferents espècies perjudicials dels nostres boscos i jardins.

Observacions- Degut a la seva importància, en molts països esta protegida, però cal no confondre-la amb altres formigues com pot ser la Myrmica rubida, que tot i essent beneficiosa produeix unes picades molt doloroses.


Nom-  Scolia maculata, de la família dels escòlitids.

Ordre-  Himenòpters.

Tamany-  25-40mm.

Distribució-  Europa i Àsia.

Depredació- És un controlador de població d’escarabeids, que són paràsits dels troncs de diferents varietats d´arbres i mermen el seu normal desenvolupament.

Observacions- No pica a les persones i el nombre d’individus depèn de la població dels paràsits ( si veiem scolia vol dir que tenim escarabeids).


Nom-  Apis mellifera ( abella de la mel), de la família dels apideus.

Ordre-  Himenòpters.

Tamany-  10-22mm.

Distribució-  Cosmopolita ( tot el nom).

Depredació- Realment la seva virtut no és la depredació, sinó realment la polarització de tota mena de plantes, i també l’equilibri vegetal de la natura així com la proliferació i supervivència de diferents varietats.

Observacions- Ja en temps dels egipcis s’explotava la seva proliferació per l’estació de la mel i el nèctar. S’ha trobat recipients amb mel dins de les tombes faraòniques i que avui en dia encara eren comestibles.


Nom-  Vespula vulgaris ( vespa comú), de la família dels vèspids.

Ordre-  Himenòpters.

Tamany-  10-22mm.

Distribució-  Pràcticament cosmopolita.

Depredació- Són depredadores de dípters, lepidòpters,... els quals posen una víctima a cada cavitat per alimentar la seva descendència.

Observacions- Resulta estrany posar un animal tant odiat (degut a les seves picades) com animal beneficiós, però realment és un bon depredador de mosques i diferents erugues. Encara que hi ha cops que potser es preferible tenir mosques i erugues que no vespes.


Nom-  Vanessa atalanta, de la família dels nimfàlids.

Ordre-  Lepidòpters.

Tamany-  25-35mm.

Distribució-  En l’actualitat gairebé cosmopolita.

Depredació- Les seves erugues s’alimenten exclusivament d’ortigues.

Observacions- Aquesta varietat com totes les altres vanesses, a part dels seu benefici en el control de les ortigues, són una meravella veient-les volar.


Nom-  Bombus terrestris, de la família dels apideus.

Ordre-  Himenòpters.

Tamany-  25-30mm.

Distribució-  Europa, Àsia i Àfrica.

Depredació- El benefici d’aquest insecte no es la depredació, sinó el seu potencial polinitzador, estant considerat com un dels millors, per no dir el millor polinitzador existent.

Observacions- Degut al seu poder polinitzador, es comercialitzat per la polinització d’hivernacles, mig " domesticat" per la seva proliferació, es troba al mercat a uns preus molt elevats, venent-se individualment.


Nom- Noietamus cyanurus, de la família dels asílids.

Ordre-  Dípters.

Tamany-  10-17mm.

Distribució-  Europa.

Depredació- Es un regulador de poblacions de diferents insectes de tamanys considerables com llangostos, mosques, avespes, lepidòpters,...

Observacions- Amb la seva trompa penetra la presa i després succiona el seu interior.


Nom-  Celerio galii, de la família dels esfíngids.

Ordre-  Lepidòpters.

Tamany- 30-37mm.

Distribució-  Gairebé cosmopolita (tot el món).

Depredació- Precisament les erugues ( larves) s’alimenten de diferents espècies vegetals, però els adults ( papallones) són uns bons polinitzadors de diferents espècies florals dels nostre jardí.

Observacions- Totes les varietats de la família dels esfíngids són anomenats així, perquè les erugues en repòs, aixequen la part davantera tenint una gran semblança a una esfinx egípcia.


Nom-  Tachina grossa, de la família dels tachínids.

Ordre- Dípters.

Tamany-  15-20mm.

Distribució-  Europa, Àsia i Àfrica.

Depredació- Es parasitador de diferents lepidòpters que s’alimenten de coníferes, en especial dels pins.

Observacions- Es un dels millors controladors dels diferents paràsits que ataquen els pins, ja siguin del bosc, com del nostre jardí o viver.


Nom- Myatropa florea, de la família dels sírfids.

Ordre- Dípters.

Tamany- 13-17mm.

Distribució-  Cosmopolita ( tot el món).

Depredació- La seva alimentació normal és a base de vespes, de les quals es un bon regulador de població, també pot alimentar-se de pugons.

Observacions- Aquest és un bon exemple de la confusió que podem tenir entre diferents individus. Aquesta mosca (dípter), s’assembla molt a una vespa ( himenòpter), però a part de altres les mosques o dípters només tenen un parell d’ales mentre les vespes, en tenen dos parells.


Nom-  Musca doméstica, de la família múscids.

Ordre- Dípters.

Tamany- 6-8mm.

Distribució- Cosmopolita ( tot el món).

Depredació- La seva feina és la neteja de tots els restes d’animals i vegetals en estat de putrefacció.

Observacions- Aquest animal tant conegut i empudegador alhora, i que es tant perseguit per tothom, sobretot quan s’introdueixen dins de les nostres llars, té una funció vital dins l’equilibri biològic, ja que està considerat com un escombriaire de les restes, que al nostre voltant només farien que produir-nos infeccions, contaminacions i malalties.






APRENENTATGE DELS INSECTES


APRENENTATGE


Anomenarem tant sols algunes de les coses que l’home ha arribat a imitar, aprendre i aprofitar de la vida dels insectes.

     Paper
Utilitzat per les avespes per la fabricació dels seus habitacles, treguent-lo de la fusta. 

     Llum 

Mitjançant la transformació de l’energia química, les "cuques de fer llum" produeixen llum freda, que avui en dia l’home encara està estudiant.

     Formigó

Amb saliva i fang, les termites construeixen grans edificis, amb una duresa envejable i una òptima distribució arquitectònica, així com l’orientació per provocar el calentament de la zona, i les sortides, ja siguin normals, com d’emergència.

     Escavadora

Mitjançant les seves potents mandíbules, diversos coleòpters són capaços de fer túnels, tant en la fusta con en el terra.

     Frigorífic

Per guardar aliments llargues temporades, molts insectes injecten productes a les seves víctimes, les quals queden paralitzades i conservades fins i tot setmanes.

     Abrics

Mitjançant diferents glàndules produeixen diversos envoltoris, l’exemple més clar és el cuc de seda, el qual utilitza la seda resultant per resguardar-se i que també és utilitzat industrialment per l’home.

      Calefacció

Mitjançant diferents reaccions químiques, per exemple la processionària de pi, dins de les seves bosses i en temperatures exteriors de sota zero, pot arribar a tenir fins a 70ºC, en el seu interior.

Tots els exemples anteriors solament són un petit dossier de diferents comoditats que l’home ha "inventat" fent cas a la imitació i a la observació d’aquests petits animals que ens envolten.

No tant sols els insectes són molt superiors a la nostra existència, sinó que segons estudis realitzats, si hi hagués una explosió nuclear, tant sols els insectes serien els supervivents del nostre planeta, ja que els éssers superiors així com desaparegueren els dinosaures, també desapareixerien totes les formes de vida animal i vegetal ja que no podrien arribar a adaptar-se a la desolació existent.

La vegetació que ens envolta la deguem en gran majoria a la polinització i a la dispersió de llavors produïda pels insectes, així com el diferent control vegetatiu efectuat per diferents "paràsits" i la selecció de diverses espècies vegetals existents en llocs que serien inaccessibles.

Sense el control de la mà (intel·ligent) de l’home, la natura seguiria un procés lent però respectuós de tot el que realment ens importa, i que és l’entorn natural. 

El realitzar les feines quotidianes amb una certa pressa ( cosa comú entre el gènere humà), representa el no parar-se a pensar realment en les repercussions d’aquests actes amb respecte a l’entorn o a diferents punts de vista, que amb la vista posada en el fi no contemplem els mitjans i repercussions que resten per el camí.

Les diferents abundàncies de diverses espècies (plagues) en el medi ambient natural, sempre estan controlades per l’aparició de depredadors que realment equilibren la població, i les repercussions d’aquests en relació als mals produïts per l’hoste, i que fan que l’ecosistema segueixi el seu curs.

La mà de l’home i amb els interessos creats per ell mateix, fa que l’equilibri ecològic es trenqui, i amb això que arribi a perillar la supervivència de diverses espècies.

En aquest apartat com en tota la web en general, tant sols voldria concienciar, encara que sigui una mica, de que en aquest mon tots hi tenim cabuda i que abans de fer un tractament fitosanitari, o qualsevol operació contra algun ésser viu que ens envolta.

Hauríem de pensar en les repercussions posteriors ja que podríem arribar a trencar una cadena ecològica natural que tardaria molt de temps en regenerar-se, si es que ho aconsegueix.