TEMPERATURA I HUMUTAT AMBIENTAL

TEMPERATURA I HUMITAT AMBIENTAL

• La temperatura no pot baixar mai de 7ºC, ni pujar mai de 30ºC.

• L’humitat ambiental idònia tant per plantes com per persones, hauria de voltar sobre el 70% ( Les calefaccions i aires condicionats fan que no sobrepassi el 40%).

• El substrat mai s’hauria de trobar moll, sinó entre humit i sec.

• La planta mai ha d’estar sobreadobada, degut a que les arrels estan molt condensades i podríem produir fitotoxicitats.

• La il·luminació ha d’ésser constant i no canviar-la de lloc, ja que està acostumada a un lloc i si s’hi troba bé no ens causarà problemes.

• Hem d’evitar la col·locació de plantes en llocs amb corrents d’aire, això ens produiria una caiguda de fulles i mort de la planta.

• El sol directe que entra per la finestra no pot tocar directament la planta degut a que li produiria cremades.

• No podem tenir una planta en llocs foscos ( mirar l’apartat d’il·luminació).

• Obrir i tancar la llum o pujar i baixar les persianes segons les nostres necessitats o desitjos, pot produir un estrès a la planta que acabaria amb la seva vida.

• El plat de sota el test, mai ha de tenir aigua ( només serveix per no embrutar el terra), si ens cau al regar-la al cap d’una hora màxim l’haurem de buidar, sinó se’ns podririen les arrels.

• Si polvoritzem les plantes, ja sigui per netejar-li’s les fulles com per fer aplicacions fitosanitàries, no haurem de fer l’aplicació a menys de 40 cm.

• Per polvoritzar les fulles i donar-lis humitat ambiental, caldrà utilitzar un polvoritzador amb aigua normal de l’aixeta, deixant-lo reposar d’un dia per l’altre, per què el clor s’evapori i l’aigua agafi una temperatura ambient.

• Si tenim la costum de refrescar les plantes d’interior a la dutxa, haurem de procurar anivellar l’aigua a temperatura ambient, mai fer-ho amb l’aigua freda directament.

• Per evitar que les plantes s’inclinin buscant la claror, l’haurem de girar, però mai 180ºC de sobte, sinó fer-li els 360ºC en vuit vegades.
• 
  
• La planta no se’ns en adonarà de la diferència de lluminositat a cada costat, i l’operació ha de durar entre 10 i 20 dies per girar els 180ºC.

GUARDAR FLORS A CASA

GUARDAR FLORS A CASA

Un ram o un centre de flor tallada a casa, és el guarniment més bonic que puguem tenir, ara bé a part de fer bonic, com més temps en gaudeixi la seva presència més contents estarem nosaltres, i la persona que de tot cor ens ha ofert el present.

Per poder allargar més la vida de la flor tallada haurem de seguir o respectar una sèrie de passos:

     A- Els recipients on posem les flors s’hauran de rentar bé amb aigua i sabó i a poder ser, sobretot si són de plàstic, rentar-los amb llegiu.

    B- El recipient millor és el de vidre i a poder ser de colors foscos, ja que els transparents hauran de tenir una bona higiene, per evitar la proliferació dels gèrmens deguts a l’acció de la claror amb aigua.

   C- Hem d’evitar que les fulles o parts més tendres entrin en contacte amb l’aigua, ja que és podririen molt ràpidament.

     D- La flor tallada tant sol cal que li toqui la punta de la tija a l’aigua per absorbir aigua. 

A excepció de les roses que al tenir molta superfície foliar i molts pètals, s’hauria de submergir lo màxim possible(sense mullar fulles),degut a que la transpiració és molt elevada.

    E- Les tiges s´hauràn d’escurçar casi diàriament, executant una tallada " al bies" per facilitar l’absorció d’aigua i així netejar la ferida o tallada de la possible proliferació de fongs. També cal canviar-li l’aigua.

  F- En les flors procedents de bulbs, s’ha d’eliminar qualsevol part restant d’aquests, ja que l’absorció d’aigua no existirà.

   G- Algunes flors que produeixin llet ( flor de Nadal,...) abans de posar-les amb aigua cal cremar la tallada, amb una flama, per cicatritzar la ferida i així evitar una descompensació hídrica.

   H- Cal executar els talls de les tiges amb estris ben esmolats i a poder ser amb navalles, executant els talls esbiaixats.

   I- En plantes llenyoses els talls es faran en forma de creu per augmentar la superfície d’absorció d’aigua.

   J- Segons estudis recents l’incorporació " d’àcid acetil salícilic (Aspirina)" en l’aigua de les plantes ,concretament les proves s’executaren amb clavells, allarga la vida entre 3 i 7 dies.

    K- L’incorporació de vinagre, clor,... o productes específics per la conservació de flor tallada, tant sols serveixen per evitar la proliferació de fongs i gèrmens a nivell de tallada, però realment allarguem una mica de la seva vida ( millor tant sols tallar les tiges cada dia i canviar l’aigua).

    L- L’incorporació de productes endolçants ( sucre,...) a l’aigua ajuden a les flors, a obrir-se d’una manera més natural, encara que per algunes varietats els ajuda a accelerar el seu procés i escurçar-los la vida.

   M- En centres, al clavar les flors cal tenir l’esponja molt molla, sinó és produiria una capilaritat contraria, invertint el sentit i esgotant la flor en qüestió de moments.

    N- Als centres no cal retallar les tiges, però si afegir aigua al recipient o esponja, per evitar el dessecament produït per la transpiració.

REGAR I POLVORITZAR

REGAR-PULVORITZAR

Més del 90% de la mortalitat de les plantes d’interior és produïda per l’excés d’aigua.

• Com regar

La millor forma de regar, és tirant aigua per la superfície del sustracte del test, i en forma de pluja. L’aigua por baixar per la separació existent entre el test i la terra, però llavors es recollida pel plat o cubretestos, on l’aigua no podrà estar-hi més d’una hora, ja que per capilaritat la terra durant aquest temps ja haurà absorbit l’aigua necessària, i la sobrant només servirà per sobresaturar la terra i crear un excés d’humitat.

• Quant regar

Les plantes només s’haurien de regar quan realment estessin molt seques del sustracte hi ha cops que ens semblen seques per sobre, però en l’interior que és on hi ha el gruix d’arrels encara existeix suficient humitat. 

El millor seria tenir un higròmetre ( mesurador d’humitat), i si no tenir un spathiphyllum que realment al pansir-se ens indicarà el temps real que podrem tardar en regar ( després de pansir-se, si la reguem tornarà a recuperar-se immediatament).

La millor hora per regar les plantes es pel matí, ja que durant tot el dia tindran suficient temps per començar a " beure-se-la", en canvi si ho fem de cara a la nit, les plantes no tindran prou moviment i estaran amb excés d’humitat durant massa estona.

Només haurem de regar quan realment calgui, segons descripcions anteriors, ja que les condicions particulars de cada casa són diferents, i no totes les llars tenen la mateixa temperatura, humitat,...

Més important que regar, és el polvoritzar les fulles, per equilibrar la manca d’humitat ambiental i refrescar la planta. Durant l’hivern que les plantes acostumen a aturar el seu creixement haurem de polvoritzar-les més ( gairebé cada dia) per evitar la falta d’humitat produïda per la calefacció, i també reduir el reg.

Les plantes les haurem de polvoritzar amb aigua a temperatura ambient, però sense que l’aigua caigui molt, ja que tant sols serveix per refrescar-les, l’aigua de l’aixeta és apropiada, si s’ha deixat reposar d’un dia a l’altre, per evaporar-se el clor, també serveix l’aigua de pluja, o aigua embotellada normal. 

Cal refusar aigües de fonts naixents o bé molt riques en calç, degut a que aquesta pot obstruir els estomes ( poros per on respira la planta), i també deixar-nos les fulles amb taques blanques.

• Quan regar

Tal com hem dit abans la millor hora per regar les plantes es durant les primeres hores del matí, ja que la planta tindrà tot el dia per poder-se-la veure ja que es quan realment demostra la seva major activitat vital. 

Tot i això s´haurà de tenir en compte una sèrie de punts per fer-ho be:

Si la planta està en un lloc de molta claror, o en plantes d´exterior, al sol, haurem de procurar no deixar les fulles molles, per evitar la proliferació de fongs, i l´efecte lupa.

En el cas de pulvoritzar-les per la nit o vespre, també hauríem de procurar que les fulles no restessin massa temps molles per evitar la proliferació de fongs.

Al estiu per reforçar el reg caldria fer un reg fort pel matí i un altre més suau al vespre, per equilibrar el desgast hídric sofert per la planta, degut a les altes temperatures, i a la llargada del dia solar.

- En plantes exposades a la llum solar o a molta claror caldria regar-los de cara al vespre per evitar que quedi massa moll el sustracte, i provoquéssim un escalfament del test i posterior podridura d´arrels.

COMPRAR FLOR TALLADA

COMPRAR FLOR TALLADA

El comprar flor tallada suelta o bé en un ram, molts cops sembla un cosa senzilla i que via telefònica mateix pot fer-se, però cal tenir en compte com i on comprem les flors, així com els requisits que hem d’exigir a la floristeria o lloc de compra.

• Desconfiar del lloc de venda que s’exposin les flors tallades a l’exterior de la càmera . el seu procés s’avança.

• El lloc de venda ha de tenir una bona rotació de producte, perquè les flors no s’arraconin i envelleixin a la botiga.

• Les flors tallades no han de tenir part inferior de la tija groga, o bé les fulles inferiors pansides.

• Els voltants dels pètals no han d’estar ratats, ni de color marró (a part d’alguna varietat de rosa.)

• Les orquídies i els anthuriums no s’han de guardar en càmera frigorífica, al treurel’s s’espatllarien molt aviat.

• Les roses no poden estar massa obertes, ja que se’ns conservarien poc temps a casa nostra.

• Dins de la càmera de les flors, mai pot posar-s’hi fruita i menys pomes, degut a que desprenen etilè per la seva maduració, i fa que la flor s’obri molt de pressa.

• Els rams un cop muntats no poden estar massa temps entrant i sortint de la càmera, degut a que l’efecte calor-fred i el tenir la tija sense absorció d’aigua facilita el seu pansiment.

• En dies amb temperatures sota zero, la flor no s’ha d’exposar al carrer, hem de desconfiar de mercats i floristeries que així no facin.

• En temperatures elevades de més de 25ºC, la flor tallada, tampoc ha d’estar exposada al carrer, si el sol toca les flors, o bé el recipient por arribar a escalfar l’aigua i reactivar la proliferació de fongs, restant vida a la flor.
• 
  
• Totes les floristeries, degut al seu caràcter de ser professionals, tenen la obligació d’assessorar de les ofertes de temporada o de materials.

PLANTES D´INTEIOR

PLANTES D’INTERIOR

Les plantes d’interior deuen el seu nom, a que són originaries de països en els que realment les temperatures, i altres condicions climatològiques, són similars a les que podem retrobar dins de la nostra llar.

L’origen de les plantes és divers, variant des de centre i sud-amèrica, continent africà i part d’Asia, això significa la diversitat de climatologies en que ens podem trobar, però tenint en comú la temperatura, que sempre acostuma a bellugar-se entre els 10ºC i els 25ºC, la variable que realment no es constant, és el grau d’humitat ambiental, que realment varia i molt.

A l’hora de comprar una planta d’interior difícilment ens trobarem amb un professional que ens indiqui l’origen i les necessitats ambientals i culturals de cada varietat de planta. 

La veritat és que tampoc ens interessa, degut a que les condicions que nosaltres li oferirem a casa nostra són les que hi ha, i difícilment les canviarem per una planta.

Hem de tenir en compte que sigui quin sigui el seu origen principal, la majoria de plantes estan bastant aclimatades a la nostra zona, degut a que han estat produïdes al hivernacle del " costat" de casa. Però al portar-les a casa haurem de procurar una sèrie de detalls a seguir:

CANVIAR DE TEST

CANVIAR DE TEST

A tots ens és fàcil comprendre que als nens, cal canviar-lis sovint de calçat degut a que el creixement del peu, fa que la sabata quedi petita.

Aquesta comparança és la que hem d’aplicar a les nostres plantes, encara que les arrels no estiguin a la vista, realment tenen un creixement proporcional al de la part aèria de la planta.

• Quan haurem de canviar de test una planta.

Si la planta és el creixement ràpid, caldrà canviar-la gairebé cada any.

Si la planta es de creixement lent, ho farem cada dos, tres, o fins i tot quatre anys.

• Com canviarem una planta

Triarem un test d’una mida superior al actual ( un 15% més de capacitat)

Posarem un tros de test o totxo al forat de drenatge, perquè després no arribi a produir-se una obstrucció.

Col·locarem una capa de pedra volcànica a tota la base del test, que serà d’aproximadament el 10% de la profunditat total del nou test, per crear un bon drenatge i poder evitar l’entollament d’aigua al fons del test.

Afegirem una mica de terra, vegetal a la base del nou test.

Posarem la planta al nou test, procurant no despullar-li les arrels i no descompactar el gruix total del terra i arrels, deixant la planta a la mateixa alçada superficial que es trobava a l’antic test.

Afegirem terra vegetal als laterals anant-la prement amb els dits ( la terra no pot estar massa molla, ja que la deixaríem massa compactada i perdrien l’esponjositat), fins arribar al nivell de l’alçada superficial que ha de quedar definitivament al test.

Per acabar la regarem, posant-li aigua a poc a poc, fins que la terra ens quedi bastant humida i contant en que d’aigua al plat no n’hi ha de quedar, sinó quedaria massa regada i podria ser contraproduent.

Si el test es de fang, abans de fer el trasplant l’haurem de submergir en aigua perquè després no ens absorbeixi la de la planta per capilaritat.

La planta no l’adobarem fins passats uns sis dies, degut a que durant el trasplant podem produir alguna ferida radicular i cal que cicatritzi.

• Quan canviar-ho de test.

Si no despullem les arrels, les plantes poden canviar-les durant tot l’any, encara que la millor època és la de creixement( primavera ), ja que la planta treu cabellera radicular i cicatritza depressa les possibles ferides produïdes.