TRADICIONS DEL CASAMENT

TRADICIONS DEL CASAMENT

PERQUÈ HO FEM QUAN ENS CASEM?

Sempre hem parlat de tradicions, d’herències, o bé també de per què ho fa tothom.

 Totes les coses tenen una explicació i aquí intentarem esbrinar-ne algunes d’elles.

Aquestes tradicions poden variar segons el lloc on ens trobem, per la distorsió i l´acoplament de les històries als diferents països, comunitats, o fins i tot pobles i poblets, per això tant sols farem una mena de recopilació i resum dels diferents components d´un dia tant assenyalat.

     RAM DE NÚVIA

Durant l’edat mitjana quan va començar una mica a desenvolupar-se el món floral i la gent va tenir una mica més de miraments en el guarniment amb flors, les dones van acostumar-se a fer una mena de bouquets petits fets amb plantes aromàtiques, que portaven quan anaven a qualsevol mena de lloc on es reunia bastanta gent.

Aquests bouquets, més que per guarnir, la seva finalitat era, que degut al seu aroma la gent no apreciava tant l’olor corporal de la persona deguda a la falta d´higiene. 

Això es va decantar en les núvies amb el mateix ram, però amb flor i color, per guarnir millor la festivitat.

     DIAMANTS EN ANELLS DE COMPROMÍS

Aquesta costum va sorgir per l’edat mitjana i es una imitació per no dir una còpia arreglada de la costum de temps i temps antics, i que encara es fa ara en països no massa desenvolupats, que consistia en que per tancar el compromís, s’havia de pagar una dot per demanar la mà de la núvia ( normalment el pagament es feia amb pedres precioses). 

Això es va anar arreglant, i avui s’ha convertit en un símbol obligat.

     ANELLS DE CASAMENT

El seu origen és molt antic, tant que va començar amb una mena de cordes fetes amb herbes, que el marit lligava als canells i als turmells de la seva dona, amb la creença de que d’aquesta manera la tenia lligada i que el seu esperit mai l’abandonaria.

Després tota aquesta mena de lligams tant rudimentaris i prehistòrics van resumir-se en un senzill anell el qual es posava i es segueix posant al dit anular per la creença de que aquest dit porta una vena que va directament al cor.

     TIRAR ARRÒS ALS NUVIS

Aquesta costum va començar a l’Orient on l’arròs és un cultiu molt estès i d’on s’alimenten moltes famílies, llavors una bona collita d’arròs és símptoma d’un any molt fèrtil, per la qual cosa a la sortida de la cerimònia, els convidats al casament, llençen arròs als recents casats amb l’esperança que la parella tingui molts fills.

     VEL AL VESTIT DE NÚVIA

Aquesta tradició ve de les cultures asiàtiques, on per ells el vel simbolitza la virginitat, la modèstia i la innocència, i al nuvi tant sols se li deixa aixecar el vel després de la cerimònia per veure el rostre de la seva esposa, en els nostres temps encara que s’havia perdut una mica encara es segueix portant.

     EL PASTÍS

Aquesta costum és originària de l’antiga Roma, i per sort per les núvies s’ha modificat, ja que allí s’acostumava a trencar un pa rodó al cap de la núvia amb la finalitat de desitjar-li fertilitat i una llarga vida de felicitat.

     LA LLIGACAMA

Durant el segle XVI a França hi havia la creença de que la lligacama de la núvia portava sort als seus posseïdors, per la qual cosa els convidats anaven darrera la núvia i a la més mínima intentaven treure-li sense gaires contemplacions. Per això les núvies van acostumar-se a llençar-la abans de que perillés la seva integritat física. 

En el transcurs del temps es va anar distorsionant una mica, i avui en dia s’acostuma més a llençar el ram de núvia.

     LLUNA DE MEL

Aquest nom tot i que sembla que es digui així per la dolçor de la cerimònia i dels dies posteriors, te el seu origen en els Teutons ( poble germànic del nord d’Europa). 

Aquests tenien la costum de celebrar cerimònies de casament tant sols en dies de lluna plena, i posteriorment i durant trenta dies els nuvis bevien licor de mel.

     ENTRAR A LA NOVA LLAR EN BRAÇOS

Aquesta costum és tant antiga com pot tenir de masclista, degut a que d´aquesta manera la dona es mostra submisa a l’home i ve a dir que s’entrega a ell, com si d’un objecte es tractés.

Potser a partir d’ara cap núvia voldrà deixar-se entrar en braços, però no deixa de ser una tradició com una altra.

     UN CASAMENT TRADICIONAL HA DE SEGUIR UN PROTOCOL

La gran il·lusió de tothom, és un dia tant important com pot ser el més bonic i recordat de la nostra vida s’ha de realitzar dins del protocol establert per la tradició.

Aquest protocol no es igual en totes les comunitats autònomes, però cadascun segons el seu tarannà, o bé per el que ha sentit a dir a la gent que ja ha passar per aquest acte, ho fa d’una manera o d’altra, però com diria el refrany " una cosa a cada lloc i un lloc per a cada cosa" si ho fem així, sempre que mirem les fotografies a l’àlbum i les ensenyem a la gent, podrem dir que tots els passos i tots els protagonistes han estat fets segons diguem-ne " llei establerta".

     ENTRAR A LA CERIMÒNIA

En primer lloc ha d’entrar el nuvi amb la padrina, els quals s’esperen davant de l’altar, després lentament aniran entrant els convidats que ocuparan els seus llocs distribuïts pels bancs. Hi ha hagut diferents variacions en la col·locació dels convidats.

Algunes vegades els homes en un costat i les dones a l’altre, normalment els homes entrant al costat esquerra i les dones a la dreta.

Altres vegades els parents de la núvia al costat on es posa la núvia, i els parents del nuvi al costat on es posa el nuvi. Aquesta darrera opció últimament és la que més s’utilitza, però quan hi havia parents o bé amics convidats pels dos costats sorgien les discrepàncies, així que millor que tothom es col·loqui on li vagi bé i tots contents.

Darrera els convidats entraran els patges seguits de les dames, la dama d’honor i la nena dels anells entraran seguidament i darrera seu en últim lloc entrarà la núvia agafada del braç del padrí, el qual l’acompanyarà fins l’altar per posar-la al costat del nuvi.

     COL.LOCACIÓ DELS PROTAGONISTES

El nuvi es posarà a l’esquerra de la núvia amb el padrí a la seva dreta, i la núvia es posarà a la dreta amb la padrina a l’esquerra. Els patges i dames es posaran als dos costats de la parella, els nens al costat del nuvi i les nenes al costat de la núvia.

     SORTIDA DE LA CERIMÒNIA

A la sortida serà exactament com l’entrar, però en ordre invers. 

Primer sortiran tots els convidats, després sortiran els nuvis agafats del bracet i després els nens que portaven els anells, la dama d’honor, els padrins agafats dels braç i en darrer lloc la resta de dames i patges.

Tots aquests passos no volen dir que si es fa així la vida de la nova parella serà més pròspera i feliç però almenys haurà estat un bon símptoma de voler començar les coses amb bon peu.

Que sigueu sempre molt feliços.

JOAN ( JARDINS JOAN)