CONSELLS DEL JOAN

CONSELLS D’EN JOAN

Mètodes ecològics o d’estar per casa

• Arreglar esqueixos.

Si no tenim al nostre abast hormones d’arrelament, podem utilitzar, productes naturals.

Posarem a la base de la tallada, que estarà en contacte amb el substrat, unes quantes mongetes barrejades amb el terra. Accelerarà notablement la emissió d’arrels i ens assegurarà l’arrelament.

• Plantes d’interior que perden fulles.

La climatologia d’interior no és la més apropiada per la planta.

Col·locarem les plantes a l’exterior, evitant el sol directe, i els vents forts, i a partir de mitja tarda la dutxarem amb aigua i la regarem més de lo habitual, molt aviat començarà a treure fulles i brots nous. No deixar-la a l’exterior amb temperatures inferiors a 15ºC.

• Eliminar la processionària del pi.

Tant sols quan hi hagi poques bosses, amb temperatures fredes, disparar un tret d’escopeta a cada bossa, el fred penetrarà al seu interior i moriran ( és un mètode una mica exagerat però donada la perillositat d’aquest lepidòpter, és millor que pujar a tallar-la ).

Aquest consell és per evitar sulfatar amb productes químics.

• Cicatritzar ferides d’arbres.

Quan existeix una ferida gran en un arbre, ja sigui provocada per la poda o per un accident, hem de sucar la tallada amb una pasta a base d’aigua amb cendra vegetal, cobrint-la totalment. En el cas de les coníferes l’operació la realitzarem l’endemà de la tallada, degut a que la resina produïda per la planta escopiria el cicatritzant.

• Assecar flors a casa.

Hem de fer feixos petits i penjar-los de cap per avall, en un lloc fosc i sec ( per que no perdin l’intensitat del seu color).

Les flors a secar han d’estar recol·lectades a ple sol i lliures d’humitat.

• Herbicides naturals.

Per evitar la proliferació de "males herbes" o que la seva intensitat de germinació tant en horts com jardins no sigui tant forta, podem cobrir la superfície amb diferents materials per separar la capa de terra lo màxim possible de la claror.

Cendra- A part de ser un bon adob fosfòric i potàsic, no es porosa, i ens crearà un capa aïllant, també podem estendre palla o herba.

Altres- En parterres podem utilitzar decoració a base de graves, escorces de pi, volcànica,...

A part d’evitar les herbes en guardarà més l’humitat, essent un doble

estalvi tant en recs, com en tractament herbicides.

• El cirerer no fa cireres.

La majoria de cireres són autoestèrils. Això significa que per polinitzar les seves flors necessita l’ajut de flors d’ una altra varietat . Si encara no l’hem plantat, el millor seria escollir una varietat autofèrtil directament ( collirem cada any cireres, si el fred no les gela).

• El jardí amb moltes varietats.

Si encara no hem dissenyat el nostre jardí, hem de col·locar quantes plantes diferents millor. Crearem un microhàbitat amb habitants que ens regularan per si sols el control ecològic de les plagues. Per reconèixer els insectes mirarem en l’apartat d’insectes beneficiosos.

• Bolets útils.

Tots els bolets existents són importants pel medi ambient:

Descomposen la matèria orgànica del terra produint CO₂ útil per les plantes, i matèria orgànica assimilable per a la planta.

Produeixen microrrizes, que són una sèrie d’intercanvis amb els arbres, els filaments dels bolets penetren a les arrels, proporcionant-lis l’aigua del terra a canvi de protecció i aliment ( en època de sequera són imprescindibles).

Si no coneixem un bolet, no li peguem una puntada de peu, deixem-li seguir el seu curs vital.

• Podar els rosers.

Els rosers no tant sols es poden un cop a l’any ( tardor-hivern),sinó que hauríem de fer una poda cada cop que tallem una rossa, tallant la tija tant avall com puguem per eliminar, el port arbori, controlar-li el creixement, i potenciar la seva floració.

• Bonsais a l’ hivern.

Existeixen bonsais que segons els seu lloc d’origen o característiques poden ser d’ interior a exterior. 


A l’estiu tant li fa, però a l’hivern un bonsai sota els efectes de les gelades podria ser mortal. 


Si la planta és d’interior posant-la a l’interior, però si és d’exterior, millor col·locar-la a l’exterior sota l’aixopluc (taula, teulada,...) i damunt d’un aïllant ( fusta, porespan,...) per evitar el pas del fred al substrat o test de la planta.

• Enfiladisses en un mur.

Les plantes enfiladisses de tipus heura, o altres sempre vesteixen un mur o paret, però les seves desavantatges principals són l’augment de l’humitat en la base de la paret. Hem d’aïllar bé l’obra, erradicar el reg localitzat, i procurar un drenatge a la base per eliminar l’entollament de l’aigua i l’excés d’humitat.

• Camins en la gespa.

Tots els camins van a Roma, per aquesta raó si construïm un camí, sempre ha de conduir d’un lloc a un altre, i mai haurà de morir sense tenir un destí determinat.

Dins la gespa oblidem-nos de posar formigó, si no s’ha de passar amb vehicles passants, lo millor es rebaixar el terra, posar-hi arena per poder assentar les pedres del camí i després sembrar gespa entremig, per deixar-ho tot en una altura uniforme.

• Arrencar un arbre del jardí.

El pitjor treball, no tant sols es tallar les branques ,tant si es tracta d’un arbre mort, com viu, lo pitjor es arrencar la soca i les arrels. Això suposa rebentar tot el jardí amb el pas de la maquinaria i la feina en sí.

Un xassís d’un arbre mort pot recobrir-se amb enfiladisses que el taparan o bé tallar-lo a 50 cm del terra, posant-hi un test damunt amb flors, i també flors a la base, formant un parterre.

• Guarnir un talús.

A ningú li agrada tallar la gespa on no pots ni aguantar-te dret. La millor opció es col·locar un grup d’arbres o arbusts, segons la superfície i després plantar-hi heures a un metre de distància entre elles. 


Podem jugar amb heura verda o matisada per no cansar la vista. Les " males herbes" que puguin sortir, les podrem erradicar fent tractament herbicides ( dos o tres a l’any) amb "glifosat del 55% o 42%" mullant tota la superfície. Erradicarem totes les herbes i a l’heura no li passarà res ( es immune).

• Rates i ratolins.

Per eliminar rates i ratolins de les nostres parcel·les, sense l’ús de fitosanitaris hi ha algunes solucions, n´enunciarem dues:

A- Posar en plats, farina o sucre barrejats amb escaiola, quan n’hagin menjat i vagin a beure, l’escaiola les asfixiarà ( compte amb els animals domèstics).

B- El plantar menta en llocs estratègics de les parcel·les, faran que els rosegadors no penetrin per dites zones.

• Cargols i llimacs.

Un bon atraient i helicida és el metaldehid, producte existent en tendes especialitzades i que els extermina totalment.

Per tenir una opció més biològica i sense perill d’ intoxicar-nos podrem provar:

A- Posar diferents envasos amb llegiu en els voltants de l’hort , o en la zona a delimitar, l’olor d’aquest producte no els agrada i els farà marxar. Hem de canviar cada dos dies el llegiu, sinó s’evaporarà, i tenir compte de no llençar-la a terra, doncs el contaminarem.

B- Posar diferents envasos o plats amb cervesa, aquesta els atraurà i al anar al recipient moriran ofegats.

• Pugons.

Podrem recórrer a productes fitosanitaris, però ecològicament també tindrem diverses opcions.

A-   Plantar caputxines a la base, o al costat de les plantes a protegir.

B-   Plantar cebetes igual que les caputxines.

C-  Col.locar al voltants del tronc un paper sucat amb grassa o un altre producte adherent, les formigues es quedaran empegades allí, i no podran cuidar dels pugons per lo que aquests no proliferaran ( haurem de canviar el paper sempre que hagi disminuït la seva adherència).

• Contra els mosquits.

Existeixen al mercat diferents " matamosques" amb matèries actives repel·lents, però ecològicament parlant, també existeixen unes planxes de paper groc molt atractiu per aquests bitxos, i que són enganxosos (casen molt).

La planta més famosa espantadora de mosquits es l’ofabrega, posada prop de la zona d’estada normal. Un altre repel·lent consisteix en penjar taronges clavades de claus d’espècies, la seva olor és molt agradable per nosaltres, però pels mosquits horrorosa, per la qual la refusaran i marxaran.

• Gespa i ocells.

Els ocells i en especial els pardals són amants de les llavors i sobretot quan veuen el terra mogut, cosa que passa quan sembrem la gespa, acudeixen en bandades sense saber d’on surten. 


Els ocells som molt importants pel nostre jardí degut a que mantenen l’ecosistema.

En moments puntuals com pot ser la sembra de la gespa ens incordiaràn per lo que haurem d’espantar-los momentàniament.

Després de la sembra podrem fer un tractament a base de metaldehid 5% present en tots els establiments especialitzats, o posar uns bastons d’aproximadament 40 cm d’alçada amb un tros de paper d’alumini penjat del seu extrem superior, però que sigui mòbil pel vent. 


Quan comencin a germinar les llavors ja podrem treure’ls.

• La glicina no floreix.

Les glicines normalment floreixen a principis de primavera, i poden tornar a florir encara que no tant a l’estiu. Si la nostra no ho fa haurem de recórrer a una poda a mitjans d’estiu, on reduirem totes les tiges anuals aproximadament a la meitat, tornant-la a podar altre cop dràsticament a la tardor-hivern. A l’any següent haurà de florir, però si no es així, repetirem l’operació al proper any.

• Gespa sota del noguer.

Si al nostre jardí tenim un noguer, no caldrà esforçar-se en sembrar-hi gespa pel terra, podrem col·locar un parterre de flors anuals o guarniments amb pedres o altres coses que s´ens acudeixin.

Les arrels dels noguers desprenen una substància tòxica anomenada" yuglandina" la qual espatllarà el creixement dels diversos vegetals plantats al seu abast fins fer-los desaparèixer.

• La magnòlia no floreix.

La magnòlia és un arbre que vol un terra àcid, per lo qual quan notem que les seves fulles grogeixin li hauríem d’aportar terra àcida ( de bruc, castanyer,...) per equilibrar el pH. 


També segons el seu creixement hauríem de realitzar una poda de tardor-hivern per equilibrar l’arbre. Fent aquestes feines ens ha de florir, però també hem de tenir en compte que es un arbre una mica exigent en aigua, per lo que haurem de no fer-li passar set, ja que també seria una raó per no florir.

• Mimosa que no floreix.

El mateix que la magnòlia, l’excés de calç en el substrat implica l’esgrogissament de la planta i dificultat d’absorció dels diferents nutrients. Escampem terra àcida ( de bruc, castanyer,...) voltant de l’arbre, o escampar sulfat de ferro, o bé un quelat de ferro, i després efectuar un reg dèbil. 


El més ràpid és l’aplicació de quelat de ferro, que s’hauria de realitzar a finals d’hivern.

• Desinfectar bulbs.

Abans de traplantar bulbs, com al recol·lectar-los per a guardar-los, es important fer un tractament fungicida. 


Espolsant-los amb sofre en pols ( flor de sofre, florestella,...), sense mullar-los, aguantaran l’atac de diferents fongs.

• Les tulipes no floreixen.

Després de la floració haurem de tallar la tija de la flor, i aproximadament al cap d’entre 1 i 2 mesos desenterrar-los tallant-li´s les fulles i traguent-li´s els fills, després els espolsarem amb sofre i els guardarem en un lloc fresc i sec, fent la mateixa operació cada any, degut a que si els conserven enterrats en el terra al tercer any desapareixeran.

• Molsa a la gespa.

Hi ha un apartat en " gespa" que ens explica com erradicar-la, però hauríem abans de previndré la seva aparició, no entollant l’aigua, evitar zones d’ombra, falta d’adob nitrogenat, falta d’aireació,... Si sembrem gespa en bones condicions i fem un bon manteniment, no tindrem problemes.

• Guardar tomàquets a l´hivern.

Quan el fred està al caure haurem de recollir els tomàquets o del contrari se’ns gelaran. Encara que hi hagi tomàquets verds també els haurem de recollir.

Estendrem els tomàquets en caixes de fusta o similar, sense amuntegar-los, desprès els espolsarem amb sofre en pols. Això farà que els tomàquets no es podreixin i que la seva maduració sigui esglaonada.

• Conservar raïm per Nadal.

Haurem de collir el raïm més verd de lo habitual, espolsant els carrolls amb sofre, i després el colocarem en capses tapant-los totalment amb serradura, però vigilant que no es toquin ( no totes les varietats serveixen per guardar-se molt temps).


Procurarem que la serradura no estigui humida i que l’habitació tingui un clima fresc i sec.

• Melassa en ornamentals.

La melassa, fumagina, o negreta, no és més que el resultat d’un atac de pugons o cotxinilles en una planta, els seus excrements produeixen aquesta fitotoxicitat.

La melassa és productora de diferents fongs, i també resta activitat vital a la planta.

Per eliminar-la efectuarem polvoritzacions d’aigua barrejada amb rentavaixelles ( 50 c.c. x 1 litre d’aigua),realitzant una segona aplicació al cap de tres dies.


Desprès de cada aplicació s’ha de netejar la planta amb aigua sola. 


Al acabar els dos tractaments, n’haurem de fer un altre amb un fungicida de contacte.