TRADICIONS NADALENQUES

TRADICIONS NADALENQUES

      BETLEN

Per 1223 Francisco de Asís a Itàlia va voler escenificar el naixement de Jesús amb figuretes de cartó i amb el permís del Papa Honorio III, va muntar-lo en una cova.

A Espanya, l’esposa de Carlos III va portar a la Cort unes figuretes de porcellana procedents de Nàpols, que eren representatives de Nadal. Això va agradar tant al mandatari, que va demanar un Betlem complert per el seu fill, en una fàbrica de porcellana que ell mateix va voler crear.

Des de les hores es va estendre molt la idea, que va penetrar arreu de les diferents llars, ja sigui en diferents materials ( fongs, roba, cartó,...) fins els nostres dies.

      NADAL

El dia de Nadal és la commemoració de la data del naixement de Jesús, però realment no existeix un acord definit sobre el dia exacte, degut a que en aquells temps hi havia un cert descontrol en la cronologia mesurada amb un calendari o altre. 

De fet el naixement de Jesús segons tothom va ser entre Novembre i Abril, segons versions diferents, totes aquestes discussions a poc a poc varen dissipar-se degut a que les antigues civilitzacions per aquestes dates ja feien la celebració del naixement del sol (el culte del sol), després del Solstici d’ hivern ( solstici = parada del sol) i existia la simbologia de la lluita de la claror contra la foscor amb el triomf final de la primera.

Llavors el dia de Nadal era el naixement de la claror, que per el Cristianisme era la llum ( Deu ) i a partir del segle V va començar a celebrar-se el Nadal Cristià en aquestes dates.

      ELS REIS MAGS

En la antiguitat el qualificatiu de mag és donava a la gent que endevinava el futur mitjançant l’interpretació de les estrelles.

Segons diu la història, va haver-hi el sorgiment d’una estrella, interpretada pels mags, que coincidia amb el naixement de Jesús i que havia de ser rei dels Jueus.

 Llavors aquestes mags que venien de l’Orient és varen desplaçar fins a Jerusalem, per veure aquest recent nascut que hauria d’ésser el Salvador de l’humanitat.

El nom de reis es va donar cap al segle XII i que significava que eren els grans representants del país d’ on eren originaris.

Els colors de la pell dels Reis era representatiu de que eren els emissaris de totes les races, sigui blanca, negra, o la morena ( moros, gitanos,...).

El nombre de Mags no esta clar, però el nombre de tres, va dir-se perquè era l’interpretació dels regals oferts al recent nascut com a proper Rei de reis " Or pel Pare com a Rei"; " Encens per l’Esperit Sant" i " Mira pel fill, com símbol funerari per la futura mort a la Creu".

La data del 5 de Gener va donar-se després i s’ha guardat com a data " Màgica" per el repartiment de regals entre tothom.

      PARE NOEL

Existeix la llegenda d’un holandès anomenat Sant Nicolás de Mira ( Sinter Klass) que era famós per ajudar a la canalla, pobres, o bé amb problemes. Segons conten, aquest home a part d’ajudar a la canalla, el dia del seu Sant ( 6 de Desembre),es dedicava a fer-lis regals i que posteriorment, aquesta data es va anar desplaçant fins fer-la coincidir amb els vols de Nadal.

La difusió de la festivitat va fer-se, a la seva manera segons el país que la feia "Knecht Ruprecht a Alemanya"; "Pere Nöel a França"; " Father Chistms a Anglaterra"; ....Però l’aparença d’aquest personatge era la d’una persona vestida com el bisbe, i amb un aspecte més aviat seriós.

La figura actual de Santa Claus, va ser obra d’un caricaturista nord-americà als voltants del segle XIX i potenciat per una campanya publicitària al 1930 d’ una beguda de refresc que va fer l’aparença més simpàtica, i amb la creença de que és un personatge que viu al Pol Nord, d’on cada any es desplaça cap arreu per repartir regals.

A Holanda la tradició diu que Sant Nicolás viu a Espanya.

      

ROBA INTERIOR ROJA

L’origen d’aquesta tradició no és del tot certa, però realment hauríem de desplaçar-nos als temps de l’ Edat Mitjana, quan realment gairebé tot estava prohibit i més encara a les classes mitjanes o baixes.

De fet en l’antiguitat sempre s’havia relacionat el color vermell amb el símbol del dimoni, la sang, i la bruixeria. Per això fins i tot estaven prohibits, la plantació i consum de fruits vermells ( tomàquet, pebrot,...), i el vestir-se amb indumentàries vermelles.

De fet a l’ hivern i quan tot sembla parat o mort per el glaç, el color roig és un símbol de sang i de vida, però com que estava prohibit, i la gent deia que duia bona sort començar el naixement del sol, amb un símbol de vida, van optar per portar roba vermella, però que realment no pogués veure´s per la por de ser pres per les autoritats i llavors portant-la el dia del començament de l’any tenien sort tot l’any.

        LES LLUMS

Guarnir amb llums carrers i llars, son tradicions realment antigues i que fan referència a la disminució de la durada del dia, sobretot en els països Nord-Europeus, on els hiverns són de dia curt i temperatures extremes, hi havia la creença de que la gent havia d’encendre llums, i focs per ajudar al sol a vèncer la seva particular batalla contra la foscor.

Quan realment la batalla estava guanyada, i el dia tornava a allargar-se, la gent guarnia les seves llars amb corones, guirnaldes verdes, i roges per celebrar la victòria ( però mai abans del solstici, duia mala sort, degut a que la batalla encara no s’hauria guanyat).

        MISSA DEL GALL

Segons diverses interpretacions sobre el començament del dia i de la nit ( Els egipcis començaven el dia al fer-se fosc). Relacionat amb les mateixes creences anomenades en " les llums", els catòlics van optar per celebrar una missa en el moment del cant del gall del dia que començava a allargar-se la claror, per celebrar la victòria amb un acte religiós.

La primera missa va celebrar-se a Roma al segle V pel Papa Sixte III.

        CANÇONS DE NADAL o NADALES

Els seus orígens no eren ni més ni menys que el de les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generacions en generacions, i que realment tenien un origen a antics cultes pagans( en castellà villancico es diminutiu de la paraula villano).

Durant tota l’existència s’havia seguit aquesta tradició, però a mitjans del segle XVIII les autoritats eclesiàstiques varen posar-s’hi en contra i varen amenaçar als difusors amb càstigs i sancions. Aquestes amenaces no varen donar bon resultat, ja que la gent seguia recordant les cançons, i no les volia perdre.

Al veure´s el clero impotent, va optar per la permissió d’aquests cants teòricament pagans però que pels voltants de Nadal focin amb al·lusions nadalenques i prohibint a les dones els cants i l’ús d’instruments tradicionals com podien ser: la pandereta i la "sambomba". Poc a poc aquestes restriccions varen tornar-se més suaus fins al dia d’avui que per sort ja han passat a la història.

        “L’AGUINALDO”

Totes les tradicions nadalenques volten els mateixos orígens, tanmateix com hem dit en l’apartat de les llums i missa del gall. 

La gent estava obsessionada per la guerra entre foscor i claror que quan realment després de la teòrica victòria de la claror, la gent del camp anava a fer ofrenes i obsequis de plantes i fruits verds als seus deus, com a recompensa i agraïment per l’ajut en la victòria.

Tot això s’ha anat distorsionant fins als nostres dies, on realment els obsequis sempre son, o haurien d’ésser productes derivats dels fruits de la natura ( torro, cava, fruits secs,...).

        L’ARBRE DE NADAL

Des de l’antiguitat tant els xinesos, hebreus, o egipcis, sempre havien considerat els arbres de fulla perenne verda com símbol de la vida eterna, però les creences més fortes, i que s’acosten més a la tradició és la dels països nòrdics con Suècia, Noruega,... Aquests països i amb motiu d’una sèrie de festes paganes relacionades amb el solstici d’hivern consideraven l’avet com un arbre majestuós i amb poders.

En els països nòrdics era considerat com l’arbre del naixement (triomf i naixement de la claror contra la foscor) degut a que en aquests hiverns freds i coberts de neu ,era l’únic arbre que realment ressorgia per sobre de tots en alçada i amb verdor i eufòria.

A Espanya no va introduir-se fins al segle XX aquesta tradició, que li va costar molt lluitar contra tradicions pessebristes, encara que en l’actualitat visquin amb harmonia.

        PASTÍS DE REIS ( Rosca de Reis)

La tradició parla de França, durant el regnat de Lluís XV i en data de 5 de Gener.

Durant una reunió amb d’altres reis i mandataris, Lluís XV va voler impressionar als seus convidats amb un bon sopar i també amb un postre molt especial i diferent. 

Va encarregar al seu cuiner un bon sopar a base de peces de cacera, i després al seu reposter ( segons conta la història era espanyol) que fes un postre especial i diferent.

Dins del repte i les poques possibilitats existents en aquells temps, el reposter va fer una rosca de pasta de brioche, la qual va guarnir amb fruites de tota mena, i en la que al l’interior va introduir una moneda d’or.

El símbol de prosperitat que varen interpretar tots els comensals al trobar en l’interior tant inesperada la sorpresa, va fer que tots es desfessin amb lloances cap al seu autor.

Al cridar al reposter i per sorpresa preguntar-li quin nom tenia aquell postre, ell amb bon reflexe va contestar "Rosca de Reis ". des de llavors totes les reunions d’alts mandataris d’arreu havia de concloure amb la típica rosca de reis, que era popular el dia 5 de Gener per ser el primer cop que realment va fer-se.

        ELS DOTZE RAÏMS

Diuen que l’any 1909 en el país valencià va haver-hi una collita excepcional de raïm que mai havien vist els avantpassats.

Per donar gràcies i demanar altres anys tant pròspers per aquelles terres, varen dir que havien d’acabar i començar l’any consumint aquella riquesa, i quin moment era el més adequat que en el punt exacte en que el rellotge marqui l’acabament i començament de l’any, coincidint amb les dotze campanades.

        EL TORRÓ

Diuen que el seu origen ronda el segle XVI quan el poble del Xixona en el país Valencià, després de les collites dels fruits del camp, en les cases varen començar a fer un postre amb una sèrie de components naturals com eren la mel i les ametlles i que feien artesanament a cada casa.

Aquest dolç producte va agradar tant que els pobles dels costats que varen començar a fer-ho, i amb el temps va travessar fronteres amb distintes elaboracions i variants, encara que l’originari no ha perdut ni la tradició ni el nom, per lo que avui és conegut a tot el món
.

També hi ha d’altres variacions; Alacant (Originari d’Alacant) iema, coco,…. Però que totes tenen el mateix origen i que amb el temps s’han estès per arreu
.

D’altres escrits també anomenen el torro com a " l’invent" del Segle XVII, quan la pesta assolia per Catalunya i que el gremi de pastissers, va fer un concurs en el qual tenien que fer un postre que simbolitzes una pedra i que tingues totes les garanties sanitàries. 

Un pastisser de Barcelona anomenat Pere Torró va fer un dolç fet amb avellanes, mel i pinyons el qual va agradar a tots els presents que va prendre el seu nom en diferents variacions provades des de llavors.

        SANTS INOCENTS

Segons la Bíblia, Herodes va enterar-se que havia nascut un infant i que segons les profecies seria el Rei dels Reis. Per la por de que aquest li prengués el poder i assabentant-se que uns mags de l’Orient s’havien desplaçat des de tant lluny per visitar-lo i oferir-li presents, va anar a retrobar-se amb ells i els digué que quan trobessin el lloc on havia nascut l’ infant li fessin saber per què ell també volia anar a portar-li presents.

Quan els mags van enterar-se realment de les intencions del mandatari aquests no van dir-li res a la tornada. Herodes va enfadar-se, i per la mateixa por de que l’infant pogués arribar a ser Rei, va ordenar que matessin a tots els primogènits nascuts per aquelles dates.

Com tots saben Jesús va salvar-se, però aquella gran matança des d´aleshores s’ha anat celebrant com el dia dels Sants Innocents.

        EL DINAR DE NADAL I ELS SEUS COMPONENTS

Tal i com hem dit en la tradició de la " LLUM" per aquestes dates nadalenques a part de celebrar la victòria de la claror contra la foscor. També s’ajuntava la festa de l’acabament de la collita, i recollida del bestiar, que més tard va fer-se religiosa celebrant el naixement de Jesús, i degut a que des de sempre totes les tradicions religioses han estat vinculades amb les activitats agrícoles i ramaderes.

Llavors el dinar que es celebrava per Nadal, tenia el seu significat, com també tots els ingredients i components. Com la reunió en voltant de la taula fent un menjar comunitari entre tots els pagesos, ramaders i familiars.

-Els canelons farcits amb carn, i els galets ( dits de gegant) de l’escudella, són símbols de la victòria contra el gegant que mermava els seus ramats i que aquest dia se’l menjaven a trossos
.

-L’escudella estava realitzada amb brou (caldo) anomenat " de les quatre carns". Carn de porc, de vedella, de gallina i de cabrit, per la simbologia de cada animal amb els diferents sants. El vedell per Sant Lluc; el porc per Sant Antoni; el cabrit per Sant Joan; i la gallina per Sant Pere. Aquests quatre sants guardaven a tots els que mengessin d’aquesta escudella.

-Els galls de Nadal -A l’entrada de la religió dins de la tradició, que era de feia molt temps, va dir-se que no es podria menjar carn, cosa que no va agradar gens a la gent que ho havia fet tota la vida. Llavors varen acordar que els "capons" no eren considerats com carn i tothom en podia menjar " Per Nadal ric i pobre menja gall". Encara que avui en dia molta gent des de l’importació del gall dindi des de Mèxic, el substitueix per aquest, la tradició diu que ha de ser un capó farcit amb productes de la terra ( prunes, pinyons,...)
.

- Les figues eren el símbol de fertilitat i fecundació de la dona
.

- Els pinyons signifiquen la fertilitat de l’home, animals i terra
.

- Les ametlles torrades, o bé formant part de torrons o pastissos eren el símbol de la prosperitat, degut a que és el fruit de l’arbre que primer floreix després de l’hivern.

         

        EL VESC ( Viscum album),(Muérdago, en castellà)

Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs poders, per donar bona sort, salut i prosperitat.

El senzill fet de que tingui tot l’any el color verd és símbol de sempre vida i segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el donava riquesa i ho convertia tot en diners, degut a que al secar-se la planta adquireix un color daurat i tenia boletes com a perles.

Segons la tradició el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent aquest s´ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser regalat i així cada any.

També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es dona un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida.

Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques d’aquesta planta, son degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als ocells (principals reproductors de la planta) que mitjançant els seus excrements ajuden a la proliferació de la planta i que després, aquesta servirà de trampa per poder-los atrapar amb la substància enganxosa " vesc" sucant una mena de creu anomenada "brisella".

        POINSETIA O FLOR DE NADAL

És una planta originària de Mèxic, i la seva introducció a Europa data de l’edat dels conqueridors, però que la seva bestial difusió no ha arribat fins el segle XX quan en els tristos i freds Nadals, la gent vol posar alegria a casa seva en forma de guarniment, i que gràcies a les seves bràctees vermelles la poinsettia ens ho ofereix.

Ha anat incrementant la seva venda gràcies al color vermell de les seves bràctees, que mitjançant hibridacions cada cop és més intens, i també per la tradició de que el color roig pels Nadals dona sort i calor.

       BOIX GRÈVOL ( Ilex aquifolium)

Des de l’any 1984 està prohibida la seva comercialització a Catalunya, degut a l’abús que s’en ha fet per arreu, i el comerç que en tingui haurà de certificar documentalment que el seu origen és d’una comunitat on la seva recol·lecció estigui permesa. A part de la planta sencera, també està prohibida la comercialització de branques, fulles,... o qualsevol part de la planta.

Degut a la forma especial de les seves fulles i el color tant llustrós, i acompanyat per els fruits vermells es la planta que més s’ha utilitzat durant anys per els guarniments nadalencs. Aquesta utilitat s’ha degenerat en un abús, que ha derivat en la seva prohibició, degut a que forma part de la dieta de diferents animalons que poblen els nostres boscos i que troben en els fruits el seu aliment durant l’hivern més rigorós.

A part de color verd existeixen d’altres hibridacions que fan unes fulles matitzades amb blanc i grogós i que també tenen boletes ( fruits) de color vermell i que certificant la seva procedència també podem trobar-los al comerç.

La tradició de posar-la com a guarniment dins la nostra llar ve de molt antic i en l’antiguitat era molt venerada, degut a que era símbol de fertilitat en mig del hivern, donant un toc de vida a la natura o la pròpia llar.

        LES GUIRNALDES

La tradició de posar guirnaldes, corones nadalenques, o d’altres guarniments dins de les nostres llars, te el mateix significat i origen que " l’arbre de Nadal", però que enlloc de posar un arbre sencer dins de casa, s’agafava aquest i s’anava escampant a trossos per totes les habitacions d’aquesta, i que es barrejava, amb fruits de la temporada d’ hivern, i també amb trossos de boix grèvol i plantes representatives de l’època de Nadal.

Avui en dia encara es segueix aquesta tradició tot i que la gent a optat per fer-ho amb artificial per evitar la feina de recollir o comprar-ho natural, llavors es guarneix amb llaços, llums, pinyes i ninots, o símbols nadalencs.

        EL VI I EL CAVA

La tradició de beure vi i cava per les dates nadalenques es tant antic com el de celebrar el dinar de Nadal, el vi i el cava són fruits de la terra, i com a tal també eren tradicionals per acompanyar els menjars.

Avui en dia a canviat molt i tant el vi i el cava es beuran tot l’any, encara que per aquestes festes la gent tria unes qualitats millors.

L’anomenada cultura del vi ha proliferat tant que es celebren diferents trobades i concursos per tastar i qualificar diferents categories, creant fins i tot associacions de professionals i amants del tema.

                                                                                     JOAN(Jardins Joan)