EL SÒL
EL TERRA DELS JARDINS.
INTRODUCCIÓ
Quan tinguem l’intenció de fer el jardí, la primera feina la tenim en mirar plantes per poder-hi posar, i en fixar-nos en altres jardins per agafar idees de com fer la distribució, o de quins elements podem disposar per poder-lo omplir i que ens sigui agradable òpticament, i d’estància.
No hi ha cap ésser humà que fixi la seva atenció en la classe de terra que tindrà la seva parcel·la, i si realment serà la adequada per poder-hi posar certa varietat de plantes, si existeix una zona freàtica alta o bé si trobarem pedra només rascant amb el dit.
Si les condicions del terra no són les adequades, valdria més comprar-nos la parcel·la en un altre lloc, però si ja es nostra, adequar el terreny abans de fer qualsevol altra feina.
Aquí explicarem una mica el que és el sòl, però per no tenir problemes posteriors, només ens cal mirar el paisatge que ens envolta, per saber que és lo que hi podrem posar després.
Si en el paisatge hi ha arbres grans vol dir que el terra és prou profund per poder-hi posar arbres, si en el paisatge ( cosa general en serres) tant sols hi ha matolls i no hi surt gairebé l’herba, vol dir que la terra es molt compacta i tindrem problemes posteriors, fins i tot per sembrar-hi gespa.
Que és el sòl
El sòl és la part superficial de la "terra", o dit d’una altra manera, és el medi ambient on és desenvolupament les arrels.
El sòl tant sols serveix per fer de sostenidor de les plantes, i que realment les característiques que influeixen directament sobre les plantes a establir són: temperatura, aireació, humitat, estructura, profunditat i fertilitat.
Components del Sòl.
| 25% Aigua | 45-50% | ||
| 25% Aire | Part Mineral |
Els components del sòl són:
Part mineral- En diferents i variats tamanys, constitueixen entre 45 i el 50 % del volum total.
Matèria orgànica- Es la formada per restes animals i vegetals en diferents estats de descomposició, i que per general només ocupen entre el 0’5 i el 5% del volum total.
Aire- En condicions normals ocupa el 25% del volum total, i la seva composició consta de més anhídrid carbònic que oxigen.
Aigua- Ocupa aproximadament el 25% i encara que és mòbil com l’aire, sempre depèn del nivell d’humitat ( més humitat igual a més aigua i menys aire; menys humitat igual a menys aigua i més aire).
Microorganismes- Són diminuts éssers vius que poblen el terra, però que no estan comptabilitzats en percentatge ( Bactèries, fongs, algues,...).
Éssers vius- Igual que els microorganismes, però perceptibles a la vista ( cucs, escarabats,...), com els anteriors formen part de la matèria orgànica.
Elements nutritius- Aquests ja estan inclosos dins dels apartats d’orgànics i mineral, però els volem enomenar degut a la seva importància per la supervivència de les plantes.
Profunditat del sòl
La profunditat del sòl no és ni més ni menys que el gruix de terreny on realment poden desenvolupar-se les arrels, abans de trobar algun obstacle natural com pot ser: capes de pedra, zones freàtiques altes, paviments,...
Lògicament per saber la seva profunditat, tant sols cal fer un clot al terra fins arribar a la zona problemàtica.
Com més gruixuda sigui la capa del sòl millor desenvolupament tindran les arrels i podrem plantar exemplars d’arbres de mes creixement.
Estudi del sol
Per estudiar el sòl i saber les seves característiques, hem d’estudiar la part mineral.
No té res a veure amb les anàlisi de terra que serveixen per saber la quantitat de diferents elements nutritius químics, i orgànics que estan dins del sòl i que "tant sols " ens serveixen per saber la política d’adobats que haurem de seguir, i la riquesa nutricional del terra".
Primer hauríem de passar un porgador, per separar les parts sòlides que tinguin més de 2mm., pedres, graves i matèria orgànica. Després amb la terra fina que queda farem el veritable anàlisis granulomètric i distingirem: textura i estructura.
TEXTURA
És la proporció dels diferents percentatges que existeixen dins la nostra terra fina restant de l’operació anterior: arena, llims i argila.
Arena- Són partícules d’origen principalment silícic i que tenen una gramulometria d’entre 0,02 i 2 mm.
Llims- Són partícules de qualsevol origen químic i que la seva gramulometria oscil·la entre 0,02 i 0,002 mm.
Argila- N’hi ha diferents tipus, composta de silicats i amb un to rogenc, degut als òxids de ferro, i que té una gramulometria inferior a 0,002mm.
Segons els percentatges dels diferents elements, podrem determinar si una terra és més compacta o més solta.
ESTRUCTURA
No és ni més ni menys que la manera en que aquests diferents components acostumen a ajuntar-se entre si. És a dir la manera de formar els terrossos, que mitjançant una mena de cola s’ajuntaran d’una manera o altra.
Granular- Mitjançant trossets petits que faran la terra més compacta i menys porosa i que mirats al microscopi tenen forma com de pèsols.
Laminar- S’ajuntaran en forma de làmines o fulls.
Polièdriques- Tenen formes més aviat amb cantells tallats.
Prismàtiques- Amb formes de prismes.
Columnar- Amb formes prismàtiques, però més arrodonides.
Mitjançant l’estructura del sòl podrem dir si el terra és o no prou porós, i que degut al complex format per la matèria orgànica, i l’argila, ajuntarà els diferents components formant un conjunt que farà que el sòl tingui unes característiques o altres segons la seva estructura i a part de la seva textura.
Per realitzar un estudi físic del sòl sense haver d’anar a un laboratori, hauríem de fixar-nos en una sèrie de detalls i fer algunes proves.
Realment l’estructura del sòl, tant sols ens interessarà per saber la porositat de la terra, per lo que mirant després d’un bon aiguat, ens en donarem compte si filtre bé, o si s’entolla en un cert punt o nivell del sòl.
Millorar l’estructura del sòl podrem fer-ho, realitzant aportacions de matèria orgànica ( fem, palla,...) i enterrar-la be per millorar la retenció d’humitat i la porositat, així com l’estabilització dels nutrients.
La textura podrem veure-la a simple vista, tant sols veient el color de la terra.
-Color clar grisos, és un sòl arenós.
-Color roigenc, és un sòl argilenc.
-Color entremig dels anteriors, és un sòl llimós.
-Color fosc marró i a cops tirant a negre, això vol dir que pot ser qualsevol dels anteriors, però la foscor és el nivell de matèria orgànica que serà més elevat com més fosc sigui, el que està relacionat amb la fertilitat de la terra i no amb la textura en si.
També podrem relacionar l’estudi del sòl mitjançant l’observació:
Sòl arenós- Molt solt i que realment al preme’l amb les mans difícilment s’aguantarà la "pilota" i si la rentem amb aigua és desfarà.
Sòl argilenc- Molt compacta, i si el comprimim amb les mans, ens quedarà una pilota que posant-la amb aigua difícilment es desfarà.
Sòl llimós- És el punt mig dels extrems abans anomenats.
Entremig- Pot ser que hi hagi terres amb uns punts entremitjos dels anomenats llavors les característiques seran entremitjes, segons el percentatge de composició dels elements.
Els sols argilencs sempre retindran molt l’aigua i faran que les arrels pateixin per créixer i moure’s amb normalitat. Al contrari que els sols arenosos que realment tindran problemes per retenció d’aigua i d’elements nutritius, degut a la seva inexistent compactació.
Els millors sols són els entremig dels dos anteriors degut a que tindran una bona retenció d’aigua i de nutrients, i a més ni compactaran la terra, per poder tenir problemes posteriors derivats d’asfíxies radiculars o saturaments d’aigua.
Per saber si una terra ens anirà bé pel jardí.
-Farem un clot d’uns 50cm. de fondària i agafarem una mostra de terra barrejada dels 15 als 40cm.més a prop de la superfície.
-Amb una humitat normal de la mostra, la compactarem fort ambdues mans, fent una pilota, i acte seguit la posarem en un recipient d’aigua uns 5 minuts.
-Tallarem la pilota per la meitat i amb el nucli farem una altra pilota.
A- Si la pilota restant queda molt compactada, vol dir que el terra no és massa adequat per un jardí, o fins i tot gens.
B- Si la pilota queda mitjanament compacta i inclòs tendeix a desfer-se vol dir que la terra és bastant o molt apropiada.
C- si la pilota no queda compacta, sinó que és descomposa, la terra serà massa solta i pot ser adequada, però li hauríem de fer unes aportacions de matèria orgànica per poder millorar-la.
