dissabte, 8 d’octubre del 2011

EL SÒL


EL SÒL


EL TERRA DELS JARDINS.


INTRODUCCIÓ

Quan tinguem l’intenció de fer el jardí, la primera feina la tenim en mirar plantes per poder-hi posar, i en fixar-nos en altres jardins per agafar idees de com fer la distribució, o de quins elements podem disposar per poder-lo omplir i que ens sigui agradable òpticament, i d’estància.

No hi ha cap ésser humà que fixi la seva atenció en la classe de terra que tindrà la seva parcel·la, i si realment serà la adequada per poder-hi posar certa varietat de plantes, si existeix una zona freàtica alta o bé si trobarem pedra només rascant amb el dit.

Si les condicions del terra no són les adequades, valdria més comprar-nos la parcel·la en un altre lloc, però si ja es nostra, adequar el terreny abans de fer qualsevol altra feina.

Aquí explicarem una mica el que és el sòl, però per no tenir problemes posteriors, només ens cal mirar el paisatge que ens envolta, per saber que és lo que hi podrem posar després.

Si en el paisatge hi ha arbres grans vol dir que el terra és prou profund per poder-hi posar arbres, si en el paisatge ( cosa general en serres) tant sols hi ha matolls i no hi surt gairebé l’herba, vol dir que la terra es molt compacta i tindrem problemes posteriors, fins i tot per sembrar-hi gespa.

          Que és el sòl

El sòl és la part superficial de la "terra", o dit d’una altra manera, és el medi ambient on és desenvolupament les arrels.

El sòl tant sols serveix per fer de sostenidor de les plantes, i que realment les característiques que influeixen directament sobre les plantes a establir són: temperatura, aireació, humitat, estructura, profunditat i fertilitat.


Components del Sòl.

25% Aigua
45-50%
25% Aire
Part Mineral


Els components del sòl són:

    Part mineral- En diferents i variats tamanys, constitueixen entre 45 i el 50 % del volum total.

   Matèria orgànica- Es la formada per restes animals i vegetals en diferents estats de descomposició, i que per general només ocupen entre el 0’5 i el 5% del volum total.

     Aire- En condicions normals ocupa el 25% del volum total, i la seva composició consta de més anhídrid carbònic que oxigen.

    Aigua- Ocupa aproximadament el 25% i encara que és mòbil com l’aire, sempre depèn del nivell d’humitat ( més humitat igual a més aigua i menys aire; menys humitat igual a menys aigua i més aire).

     Microorganismes- Són diminuts éssers vius que poblen el terra, però que no estan comptabilitzats en percentatge ( Bactèries, fongs, algues,...).

    Éssers vius- Igual que els microorganismes, però perceptibles a la vista ( cucs, escarabats,...), com els anteriors formen part de la matèria orgànica.

    Elements nutritius- Aquests ja estan inclosos dins dels apartats d’orgànics i mineral, però els volem enomenar degut a la seva importància per la supervivència de les plantes.


Profunditat del sòl

La profunditat del sòl no és ni més ni menys que el gruix de terreny on realment poden desenvolupar-se les arrels, abans de trobar algun obstacle natural com pot ser: capes de pedra, zones freàtiques altes, paviments,...

Lògicament per saber la seva profunditat, tant sols cal fer un clot al terra fins arribar a la zona problemàtica.

Com més gruixuda sigui la capa del sòl millor desenvolupament tindran les arrels i podrem plantar exemplars d’arbres de mes creixement.

Estudi del sol

Per estudiar el sòl i saber les seves característiques, hem d’estudiar la part mineral. 

No té res a veure amb les anàlisi de terra que serveixen per saber la quantitat de diferents elements nutritius químics, i orgànics que estan dins del sòl i que "tant sols " ens serveixen per saber la política d’adobats que haurem de seguir, i la riquesa nutricional del terra".

Primer hauríem de passar un porgador, per separar les parts sòlides que tinguin més de 2mm., pedres, graves i matèria orgànica. Després amb la terra fina que queda farem el veritable anàlisis granulomètric i distingirem:  textura i estructura.

     TEXTURA

És la proporció dels diferents percentatges que existeixen dins la nostra terra fina restant de l’operació anterior: arena, llims i argila.

  Arena- Són partícules d’origen principalment silícic i que tenen una gramulometria d’entre 0,02 i 2 mm.

     Llims- Són partícules de qualsevol origen químic i que la seva gramulometria oscil·la entre 0,02 i 0,002 mm.

     Argila- N’hi ha diferents tipus, composta de silicats i amb un to rogenc, degut als òxids de ferro, i que té una gramulometria inferior a 0,002mm.

Segons els percentatges dels diferents elements, podrem determinar si una terra és més compacta o més solta.

    ESTRUCTURA

No és ni més ni menys que la manera en que aquests diferents components acostumen a ajuntar-se entre si. És a dir la manera de formar els terrossos, que mitjançant una mena de cola s’ajuntaran d’una manera o altra.

Granular- Mitjançant trossets petits que faran la terra més compacta i menys porosa i que mirats al microscopi tenen forma com de pèsols.

Laminar- S’ajuntaran en forma de làmines o fulls.

Polièdriques- Tenen formes més aviat amb cantells tallats.

Prismàtiques- Amb formes de prismes.

Columnar- Amb formes prismàtiques, però més arrodonides.

Mitjançant l’estructura del sòl podrem dir si el terra és o no prou porós, i que degut al complex format per la matèria orgànica, i l’argila, ajuntarà els diferents components formant un conjunt que farà que el sòl tingui unes característiques o altres segons la seva estructura i a part de la seva textura.

Per realitzar un estudi físic del sòl sense haver d’anar a un laboratori, hauríem de fixar-nos en una sèrie de detalls i fer algunes proves.

Realment l’estructura del sòl, tant sols ens interessarà per saber la porositat de la terra, per lo que mirant després d’un bon aiguat, ens en donarem compte si filtre bé, o si s’entolla en un cert punt o nivell del sòl.

Millorar l’estructura del sòl podrem fer-ho, realitzant aportacions de matèria orgànica ( fem, palla,...) i enterrar-la be per millorar la retenció d’humitat i la porositat, així com l’estabilització dels nutrients.

La textura podrem veure-la a simple vista, tant sols veient el color de la terra.

-Color clar grisos, és un sòl arenós.

-Color roigenc, és un sòl argilenc.

-Color entremig dels anteriors, és un sòl llimós.

-Color fosc marró i a cops tirant a negre, això vol dir que pot ser qualsevol dels anteriors, però la foscor és el nivell de matèria orgànica que serà més elevat com més fosc sigui, el que està relacionat amb la fertilitat de la terra i no amb la textura en si.

També podrem relacionar l’estudi del sòl mitjançant l’observació:

Sòl arenós- Molt solt i que realment al preme’l amb les mans difícilment s’aguantarà la "pilota" i si la rentem amb aigua és desfarà.

Sòl argilenc- Molt compacta, i si el comprimim amb les mans, ens quedarà una pilota que posant-la amb aigua difícilment es desfarà.

Sòl llimós- És el punt mig dels extrems abans anomenats.

Entremig- Pot ser que hi hagi terres amb uns punts entremitjos dels anomenats llavors les característiques seran entremitjes, segons el percentatge de composició dels elements.

Els sols argilencs sempre retindran molt l’aigua i faran que les arrels pateixin per créixer i moure’s amb normalitat. Al contrari que els sols arenosos que realment tindran problemes per retenció d’aigua i d’elements nutritius, degut a la seva inexistent compactació.

Els millors sols són els entremig dels dos anteriors degut a que tindran una bona retenció d’aigua i de nutrients, i a més ni compactaran la terra, per poder tenir problemes posteriors derivats d’asfíxies radiculars o saturaments d’aigua.

Per saber si una terra ens anirà bé pel jardí.

-Farem un clot d’uns 50cm. de fondària i agafarem una mostra de terra barrejada dels 15 als 40cm.més a prop de la superfície.

-Amb una humitat normal de la mostra, la compactarem fort ambdues mans, fent una pilota, i acte seguit la posarem en un recipient d’aigua uns 5 minuts.

-Tallarem la pilota per la meitat i amb el nucli farem una altra pilota.

A- Si la pilota restant queda molt compactada, vol dir que el terra no és massa adequat per un jardí, o fins i tot gens.

B- Si la pilota queda mitjanament compacta i inclòs tendeix a desfer-se vol dir que la terra és bastant o molt apropiada.

C- si la pilota no queda compacta, sinó que és descomposa, la terra serà massa solta i pot ser adequada, però li hauríem de fer unes aportacions de matèria orgànica per poder millorar-la.





TEMPERATURA I HUMUTAT AMBIENTAL


TEMPERATURA I HUMITAT AMBIENTAL



  • La temperatura no pot baixar mai de 7ºC, ni pujar mai de 30ºC.
  • L’humitat ambiental idònia tant per plantes com per persones, hauria de voltar sobre el 70% ( Les calefaccions i aires condicionats fan que no sobrepassi el 40%).
  • El substrat mai s’hauria de trobar moll, sinó entre humit i sec.
  • La planta mai ha d’estar sobreadobada, degut a que les arrels estan molt condensades i podríem produir fitotoxicitats.
  • La il·luminació ha d’ésser constant i no canviar-la de lloc, ja que està acostumada a un lloc i si s’hi troba bé no ens causarà problemes.
  • Hem d’evitar la col·locació de plantes en llocs amb corrents d’aire, això ens produiria una caiguda de fulles i mort de la planta.
  • El sol directe que entra per la finestra no pot tocar directament la planta degut a que li produiria cremades.
  • No podem tenir una planta en llocs foscos ( mirar l’apartat d’il·luminació).
  • Obrir i tancar la llum o pujar i baixar les persianes segons les nostres necessitats o desitjos, pot produir un estrès a la planta que acabaria amb la seva vida.
  • El plat de sota el test, mai ha de tenir aigua ( només serveix per no embrutar el terra), si ens cau al regar-la al cap d’una hora màxim l’haurem de buidar, sinó se’ns podririen les arrels.
  • Si polvoritzem les plantes, ja sigui per netejar-li’s les fulles com per fer aplicacions fitosanitàries, no haurem de fer l’aplicació a menys de 40 cm.
  • Per polvoritzar les fulles i donar-lis humitat ambiental, caldrà utilitzar un polvoritzador amb aigua normal de l’aixeta, deixant-lo reposar d’un dia per l’altre, per què el clor s’evapori i l’aigua agafi una temperatura ambient.
  • Si tenim la costum de refrescar les plantes d’interior a la dutxa, haurem de procurar anivellar l’aigua a temperatura ambient, mai fer-ho amb l’aigua freda directament.
  • Per evitar que les plantes s’inclinin buscant la claror, l’haurem de girar, però mai 180ºC de sobte, sinó fer-li els 360ºC en vuit vegades.

  • La planta no se’ns en adonarà de la diferència de lluminositat a cada costat, i l’operació ha de durar entre 10 i 20 dies per girar els 180ºC.


GUARDAR FLORS A CASA


GUARDAR FLORS A CASA



Un ram o un centre de flor tallada a casa, és el guarniment més bonic que puguem tenir, ara bé a part de fer bonic, com més temps en gaudeixi la seva presència més contents estarem nosaltres, i la persona que de tot cor ens ha ofert el present.

Per poder allargar més la vida de la flor tallada haurem de seguir o respectar una sèrie de passos:

     A- Els recipients on posem les flors s’hauran de rentar bé amb aigua i sabó i a poder ser, sobretot si són de plàstic, rentar-los amb llegiu.

    B- El recipient millor és el de vidre i a poder ser de colors foscos, ja que els transparents hauran de tenir una bona higiene, per evitar la proliferació dels gèrmens deguts a l’acció de la claror amb aigua.

   C- Hem d’evitar que les fulles o parts més tendres entrin en contacte amb l’aigua, ja que és podririen molt ràpidament.

     D- La flor tallada tant sol cal que li toqui la punta de la tija a l’aigua per absorbir aigua. 

A excepció de les roses que al tenir molta superfície foliar i molts pètals, s’hauria de submergir lo màxim possible(sense mullar fulles),degut a que la transpiració és molt elevada.

    E- Les tiges s´hauràn d’escurçar casi diàriament, executant una tallada " al bies" per facilitar l’absorció d’aigua i així netejar la ferida o tallada de la possible proliferació de fongs. També cal canviar-li l’aigua.

  F- En les flors procedents de bulbs, s’ha d’eliminar qualsevol part restant d’aquests, ja que l’absorció d’aigua no existirà.

   G- Algunes flors que produeixin llet ( flor de Nadal,...) abans de posar-les amb aigua cal cremar la tallada, amb una flama, per cicatritzar la ferida i així evitar una descompensació hídrica.

   H- Cal executar els talls de les tiges amb estris ben esmolats i a poder ser amb navalles, executant els talls esbiaixats.

   I- En plantes llenyoses els talls es faran en forma de creu per augmentar la superfície d’absorció d’aigua.

   J- Segons estudis recents l’incorporació " d’àcid acetil salícilic (Aspirina)" en l’aigua de les plantes ,concretament les proves s’executaren amb clavells, allarga la vida entre 3 i 7 dies.

    K- L’incorporació de vinagre, clor,... o productes específics per la conservació de flor tallada, tant sols serveixen per evitar la proliferació de fongs i gèrmens a nivell de tallada, però realment allarguem una mica de la seva vida ( millor tant sols tallar les tiges cada dia i canviar l’aigua).

    L- L’incorporació de productes endolçants ( sucre,...) a l’aigua ajuden a les flors, a obrir-se d’una manera més natural, encara que per algunes varietats els ajuda a accelerar el seu procés i escurçar-los la vida.

   M- En centres, al clavar les flors cal tenir l’esponja molt molla, sinó és produiria una capilaritat contraria, invertint el sentit i esgotant la flor en qüestió de moments.

    N- Als centres no cal retallar les tiges, però si afegir aigua al recipient o esponja, per evitar el dessecament produït per la transpiració.






REGAR I POLVORITZAR


REGAR-PULVORITZAR



Més del 90% de la mortalitat de les plantes d’interior és produïda per l’excés d’aigua.

  • Com regar
La millor forma de regar, és tirant aigua per la superfície del sustracte del test, i en forma de pluja. L’aigua por baixar per la separació existent entre el test i la terra, però llavors es recollida pel plat o cubretestos, on l’aigua no podrà estar-hi més d’una hora, ja que per capilaritat la terra durant aquest temps ja haurà absorbit l’aigua necessària, i la sobrant només servirà per sobresaturar la terra i crear un excés d’humitat.

  • Quant regar
Les plantes només s’haurien de regar quan realment estessin molt seques del sustracte hi ha cops que ens semblen seques per sobre, però en l’interior que és on hi ha el gruix d’arrels encara existeix suficient humitat. 

El millor seria tenir un higròmetre ( mesurador d’humitat), i si no tenir un spathiphyllum que realment al pansir-se ens indicarà el temps real que podrem tardar en regar ( després de pansir-se, si la reguem tornarà a recuperar-se immediatament).

La millor hora per regar les plantes es pel matí, ja que durant tot el dia tindran suficient temps per començar a " beure-se-la", en canvi si ho fem de cara a la nit, les plantes no tindran prou moviment i estaran amb excés d’humitat durant massa estona.

Només haurem de regar quan realment calgui, segons descripcions anteriors, ja que les condicions particulars de cada casa són diferents, i no totes les llars tenen la mateixa temperatura, humitat,...

Més important que regar, és el polvoritzar les fulles, per equilibrar la manca d’humitat ambiental i refrescar la planta. Durant l’hivern que les plantes acostumen a aturar el seu creixement haurem de polvoritzar-les més ( gairebé cada dia) per evitar la falta d’humitat produïda per la calefacció, i també reduir el reg.

Les plantes les haurem de polvoritzar amb aigua a temperatura ambient, però sense que l’aigua caigui molt, ja que tant sols serveix per refrescar-les, l’aigua de l’aixeta és apropiada, si s’ha deixat reposar d’un dia a l’altre, per evaporar-se el clor, també serveix l’aigua de pluja, o aigua embotellada normal. 

Cal refusar aigües de fonts naixents o bé molt riques en calç, degut a que aquesta pot obstruir els estomes ( poros per on respira la planta), i també deixar-nos les fulles amb taques blanques.

  • Quan regar
Tal com hem dit abans la millor hora per regar les plantes es durant les primeres hores del matí, ja que la planta tindrà tot el dia per poder-se-la veure ja que es quan realment demostra la seva major activitat vital. 
Tot i això s´haurà de tenir en compte una sèrie de punts per fer-ho be:

Si la planta està en un lloc de molta claror, o en plantes d´exterior, al sol, haurem de procurar no deixar les fulles molles, per evitar la proliferació de fongs, i l´efecte lupa.

En el cas de pulvoritzar-les per la nit o vespre, també hauríem de procurar que les fulles no restessin massa temps molles per evitar la proliferació de fongs.

Al estiu per reforçar el reg caldria fer un reg fort pel matí i un altre més suau al vespre, per equilibrar el desgast hídric sofert per la planta, degut a les altes temperatures, i a la llargada del dia solar.

- En plantes exposades a la llum solar o a molta claror caldria regar-los de cara al vespre per evitar que quedi massa moll el sustracte, i provoquéssim un escalfament del test i posterior podridura d´arrels.





COMPRAR FLOR TALLADA


COMPRAR FLOR TALLADA



El comprar flor tallada suelta o bé en un ram, molts cops sembla un cosa senzilla i que via telefònica mateix pot fer-se, però cal tenir en compte com i on comprem les flors, així com els requisits que hem d’exigir a la floristeria o lloc de compra.


  • Desconfiar del lloc de venda que s’exposin les flors tallades a l’exterior de la càmera . el seu procés s’avança.
  • El lloc de venda ha de tenir una bona rotació de producte, perquè les flors no s’arraconin i envelleixin a la botiga.
  • Les flors tallades no han de tenir part inferior de la tija groga, o bé les fulles inferiors pansides.
  • Els voltants dels pètals no han d’estar ratats, ni de color marró (a part d’alguna varietat de rosa.)
  • Les orquídies i els anthuriums no s’han de guardar en càmera frigorífica, al treurel’s s’espatllarien molt aviat.
  • Les roses no poden estar massa obertes, ja que se’ns conservarien poc temps a casa nostra.
  • Dins de la càmera de les flors, mai pot posar-s’hi fruita i menys pomes, degut a que desprenen etilè per la seva maduració, i fa que la flor s’obri molt de pressa.
  • Els rams un cop muntats no poden estar massa temps entrant i sortint de la càmera, degut a que l’efecte calor-fred i el tenir la tija sense absorció d’aigua facilita el seu pansiment.
  • En dies amb temperatures sota zero, la flor no s’ha d’exposar al carrer, hem de desconfiar de mercats i floristeries que així no facin.
  • En temperatures elevades de més de 25ºC, la flor tallada, tampoc ha d’estar exposada al carrer, si el sol toca les flors, o bé el recipient por arribar a escalfar l’aigua i reactivar la proliferació de fongs, restant vida a la flor.

  • Totes les floristeries, degut al seu caràcter de ser professionals, tenen la obligació d’assessorar de les ofertes de temporada o de materials.